S'han rendit. Ho explicaran com vulguin, però han decidit claudicar. Ensenyament ha fet públic que tots els centres escolars s'han de dotar d'un reglament sobre l'ús dels smartphones per al curs que ve. Considera que, per respecte a l'autonomia dels centres, aquesta ha de ser una decisió de cada un d'ells, però tot i això prepararà una instrucció que recomana regular les situacions en què aquests dispositius puguin ser suports educatius, establir els llocs i els moments on no es podran fer servir i, en tercer lloc, on es pot fer un ús lúdic dels aparells. Per complicat que sigui establir aquestes diferències, no ho serà més que fer-les complir. A més, tot i que es reconegui la capacitat de redactar la pròpia normativa, no els posen gens fàcil als que puguin considerar que el més sensat és mantenir la restricció total de l'ús dels telèfons. Sota la premissa que s'ha de fer normal a l'aula el que ho és a fora es posen més traves als professors que lluiten per aconseguir l'atenció dels seus alumnes. No ens enganyem, si alguna cosa no els cal als nois i noies és que els ensenyin a fer servir les noves tecnologies; la majoria en tenen nocions pràctiques molt més desenvolupades que molts dels seus professors. I a més s'introdueix un nou motiu de pressió sobre els pares, que si ara potser es resistien a les peticions de costosíssims smartphones amb l'argument que eren un caprici en el futur hauran de suportar la pressió del xantatge de dir no a una eina suposadament fonamental per a la formació acadèmica dels fills. Si per superar el gap tecnològic hem d'aprofundir en l'econòmic, mala solució la que crea un nou problema on no n'hi havia.