És interessant veure com de la bardissa política actual cada dia apareixen un munt de personatges que, gràcies a les estadístiques, s'atreveixen a mostrar-se com són. Així, l'Ada Colau i Podem deriven a marxes forçades cap al bressol de la dreta. A l'Aragó defensen el LAPAO i enlloc ho fan amb el català, prefereixen uns segons de glòria televisiva adorant els borbons que defensar la república. Ciutadans ha esdevingut una proposta a Espanya -nou UCD-, la Carina Mejías remena la cua proposant fer el que sigui possible per coartar la llibertat dels catalans durant l'11 de setembre. Semblen rates corrent darrere dels formatgets de les enquestes. És evident que durant aquest any electoral allò que indica el camí a seguir és la carpa del circ mediàtic. Tothom accepta que qui surti més a la televisió tindrà premi. És una mena de Jocs de la fam en els quals els contendents es barallen, s'insulten i parlotegen -diuen, diuen, diuen. L'elit gaudeix contemplant com la fam de vots encega els jugadors. Ningú no es distreu amb la fam real, ningú amb poder no l'atura. Està acceptat que d'aquesta crisi un munt de gent quedarà fora de circuit. L'elit se sadolla de plaer veient com els pobres s'esgarrapen. Mentre els jugadors proven d'aniquilar el contrari la pobresa social i cultural s'escampa al territori. De tota manera, sempre tot pot ser pitjor, potser durant aquesta setmana l'amenaça de la nau russa Progress M-27M, desorbitada i sense control retrunyi al cap dels despistats. És la rifa dels pobres, la "sort"que el cel els caigui a sobre i deixin d'emprenyar. Així els Jocs de la fam s'hauran acabat.
