la pitjor notícia per als independentistes catalans és que el ministre José Ignacio Wert deixi de ser-ho. Wert és candidat a aban?donar el govern de Mariano Rajoy per anar a treballar, se suposa, d'ambaixador de l'OCDE, un dels cementiris d'elefants de polítics caiguts en desgràcia. Wert, que ha liderat el Ministeri d'Educació i Cultura, ha calat tants incendis en les relacions entre Catalunya i la resta d'Espanya, que ha afavorit el creixement del nombre d'aquells que aspiren al fet que Catalunya deixi de formar part de l'Estat espanyol. Wert, a qui es considerava un dels membres més intel·ligents del govern, ha demostrat des del seu nomenament una manca absoluta d'empatia emocional. D'in?tel·ligència emocional, gens ni mica. Ja no és un tema de continguts, sinó de continent. Més de formes que no pas de fons. Wert ha estat un ministre que no ha tingut la més mínima sensibilitat cap a la història i cultura catalanes, més enllà de citar els tòpics habituals que ja cansen i que, com sol ser habitual, ha volgut seguir canviant les lleis educatives. Als que creiem en l'Espanya plural i diversa, que no vol dir castellana i mesetària, fins i tot el senyor Wert ens posava dels nervis. Ha estat el millor dels separadors que ha tingut aquest Govern. Incapaç d'entendre que el problema no és l'idioma que es parli a casa o s'ensenyi a l'escola, sinó un altre: el respecte. Ell ha estat el que més ha afavorit, com altres des d'un extrem oposat, fer servir els idiomes i la cultura com a eina política, quan mai ho hauria d'ésser. No sé si canviar José Ignacio Wert com a ministre servirà de quelcom, ara que queden sis mesos per a les pròximes eleccions generals. Els rentats de cara polítics a darrera hora no serveixen quasi mai per res.
