Ens vam trobar a la plaça de les àvies i dels avis per retre un donanatge a una mamanates que va resar una marenostra mentre la musanta capellana celebrava la domilia. S'acabava de vendre el matrimoni, dues cases i una xaleta perquè no tenia ni marentiu ni tampoc cap marentesc de lluny. Tothom li deia que se li havia inflat la mamada, que no es cuidava prou. Ella es feia l'òrnia perquè tot li importava una rava. Llavors va arribar una donogènia que donologava la festa que duia la donoplata ressentida perquè havia empassegat. Havia passat pel carrer i carrera de sant i santa Martiriana, la cruïlla de la monumenta a la descobridora Critòfola Coloma i el carrer i la carrera de la santa Pera més baixa. Fàcil. Eren donònimes que havien anat a la donòpata i sabien cantar boleres i tangues. No van trigar a posar-hi i la gent va ballar, dues pilotes d'avió ho feien juntes agafant-se les membres. Gran disbauxa. Les dones i els homes de la capa dreta no paraven i trepitjaven ulles i ulls de polles. Era ple de persones infants, persones adolescents i persones adultes madures. La música elevava els esperits i les esperites, acomboiava la multitud cap el cel i la cel·la. Gran quantitat d'homenots i donotes vingudes d'arreu i també de l'Empordà i l'Empordana. Quan la festa es va acabar la gent va agafar els cotxes i les cotxesses, els autobusos i les autobusses i també, els taxis i les taxesses i molts ho van anar a celebrar a una restaurantessa on hi servien una excel·lenta truja rostida. Era un dia i diada senyalada i els ciutadans i les ciutadanes es van fotre un fart i una farta de veure vi i vina. Encara tothom i totdona se'n recorda. Visca els diacrítics i les diacrítiques!
