es noies d'Olot ho fan així: patinen en línia. Aquesta vegada han tornat a guanyar, i a l'altra banda del món conegut. Onzena copa mundial. És evident que no és un esport popular i que també és de calaix que qualsevol activitat esportiva o cultural necessita que els mitjans de comunicació n'estiguin pendents. TV3 les hauria de seguir. Olot és un dominus uobiscum, les de Girona han quedat segones. Encara ara, Olot, continua sent un territori rústic enclavat en la perifèria del cervell capitalí. Onze anys impliquen moltes coses. Les noies que van guanyar el primer, a hores d'ara, segur que recorren la vida habitual de la gent corrent. M'agrada el concepte «en línia». Remet a una tècnica, però, un cop les he vist, l'equip supera qualsevol metàfora. Agrada una cosa senzilla: que, juntes i precises, fan allò que han decidit fer. Ho consumen. És un espectacle d'alçada. Totes les disciplines esportives demanen espectadors. L'ordre del grup mana cap a l'èxit. I l'èxit hauria de ser reconegut més enllà del seu hàbitat natural. En cada poble hi ha gent, activistes culturals que, malgrat les maltempsades de la vida, mantenen vives les tradicions populars. Aquesta és una altra qüestió. Les diverses generacions de patinadores en línia d'Olot han creat un nou i modern imaginari. L'acció directa i el poder dels fets. Onze mundials. Feina ben feta. Decidides, atòmiques i segures. Vagi aquest escrit per celebrar una excel·lent notícia que remet al teixit associatiu tan menystingut pels progres vellards. La magnífica bestiesa de les noies d'Olot i de Girona és una de les millors notícies que han passat darrerament. Salut i ratafia per a totes!
