A Paquita González li van fer una foto de nena, el típic posat dels anys 40, que va ser una de les escasses possessions que van confiscar al seu pare, Francisco, quan va ingressar en un camp de concentració nazi. Paquita viu a Font-Romeu, i sempre li havia interessat aquesta història tan pròxima d'algú que va sortir viu, de llocs tan terribles com Mauthausen o Dachau.

La Universitat Rovira i Virgili de Tarragona té un acord de col·laboració per accedir a tots els arxius Arolsen, que reuneixen informació sobre els milions de víctimes del nazisme com a part del projecte Stolenmemories, i l'historiador asturià Antonio Muñoz, del programa Beatriu de Pinós, va trobar allà la fitxa de Francisco González i la foto d'una nena, la seva filla, que li va ser confiscada quan va entrar al camp.

Segons la fitxa dels nazis, Francisco tenia relació amb un petit nucli del municipi de Sallent, Cabrianes, així que el primer va ser trucar-hi per veure si hi havia encara familiars d'aquell pres. I n'hi havia. I també una història d'amor de dos joves mig adolescents, els pares de Paquita, als quals la Guerra Civil va separar.

Paquita té ara 83 anys i ha passat tota la seva vida a França. O gairebé, perquè fins als 10 va residir a Cabrianes amb els seus avis i un oncle. Francisco González, el seu pare, conductor de camions en el bàndol republicà durant la Guerra Civil, va haver de fugir a territori francès el 1939 amb vint-i-sis anys i va acabar en una compa­nyia de treball prop de Beçanson, segurament per reforçar la línia Maginot. Allà va ser capturat el 1940 i enviat a un camp de presoners de guerra al costat de milers de francesos per iniciar un periple que el va portar el gener del 1941 a Mauthausen i, posteriorment, a Dachau.

A la filla que havien deixat a Cabrianes amb dos anys la van recuperar amb deu. Paquita, ja amb 83 anys, ha recuperat aquell retrat i admet que sempre va reprotxar als seus pares que la condemnessin a una infància a Espanya, però ara sap com l'estimava Francisco, fins al punt que el seu retrat de nena l'acompanyava en tots moments.

Aquesta «exiliada» espanyola, com ella mateixa es defineix, va rebre el 31 de juliol la visita d'Antonio i una última sorpresa inesperada, perquè el fotògraf que hi va enviar EFE per donar testimoni de tota aquesta història, el veterà Robin Townsend, és fill sense guió premeditat d'un oficial nord-americà que, al comandament de la 14 Divisió, va participar en l'alliberament de Dachau i els seus subcamps. Quan es compleixen 80 anys de l'inici de la Segona Guerra Mundial, la filla del presoner i el fill d'aquell militar s'han retrobat a Font-Romeu, el lloc des del qual Paquita mira cada dia a Espanya a través de la seva finestra amb vista a Puigcerdà.