Un «1984» a la catalana?

Hi pot haver alguna connotació. És un futur... que podria ser.

Catalunya independent: utopia o distopia?

És una cosa irreal ara com ara, i ho és a molts anys vista. Però hi ha gent que es creu les utopies. Desgraciadament, aquesta se l’ha cregut molta gent.

No sap que hi ha temes de què està prohibit fer sàtira?

Si desapareix el sentit de l’humor, desapareixerà el món.

La independència és cosa seriosa, home.

És un tema del qual es pot fer broma. I està bé que se’n faci. Tant de bo se’n fes més. O ens hem de quedar només amb el Polònia i les seves servituds?

El món ens ha mirat alguna vegada?

Si ens ha mirat alguna vegada, ha sigut per un forat molt petit. Si el món ens mira, n’hi ha molts que ens miren malament.

A l’obra surten camps de concentració per a desafectes al règim...

N’hi ha hagut a la història, en països tan cultes com Itàlia i Alemanya. Als països totalitaris, els dissidents es tanquen.

Ja, però això que hi hagi un periodista de nom Albert Soler passant-les magres en un d’aquests camps...

Ha, ha, un periodista que ha sigut insultat i amenaçat amb pintades havia de sortir-hi d’alguna manera. Espero que no sigui premonitori, i que li quedin molts anys al davant per anar fent entrevistes.

És que em fa por que vostè sembla tenir dots d’endeví: també apareix el Kremlin manant a Catalunya.

I això que ho vaig escriure molt abans que sortís allò dels russos a Catalunya. L’obra se situa en una Europa dominada per les forces econòmiques i militars russes. Una exageració? Naturalment. Una possibilitat? Per què no. Els russos van per aquí, volen dominar Europa.

El partit que governa la república es diu JuntsxFutur. Era l’únic nom que quedava, encara no agafat?

No hi vaig posar JuntsxLapasta sinó JuntsxFutur, perquè el trobo més correcte per a una formació política.

Aquest Carles Vivent, president a l’exili... el pot descriure físicament?

Mmm... no. Podria ser també un Carles Vivales.

No estarà acompanyat a l’exili per un pianista?

No, no, és un nom inventat, també es podria dir... Carles Puigdevall. La situació que descric és fictícia.

Veu una UE amb governs d’extrema dreta?

És una possibilitat real, els populismes estan dominant força àrees d’influència, a Europa, a Espanya i a Catalunya.

A l’extrema dreta europea li agradaria una Catalunya independent?

A Europa, evidentment que no. A l’extrema dreta europea, com que li interessa trencar la Unió Europea i trencar-ho tot, potser sí. Poden creure que després de la trencadissa, ells pujaran.

A la vida real ens obligaran algun dia a penjar banderes al balcó?

Espero que no. Les banderes imposades i impostades de l’estelada van a menys. Abans teníem una bandera que ens unia, que era la senyera, i ens van imposar l’estelada, que no és bandera de país sinó de partit. Sortosament va de baixa, com va de baixa el groc.

Quan veurem «L’aniversari» a TV3?

Li puc assegurar que mai, com tampoc la veurà a cap teatre de Catalunya (riu).