Alguns lectors amics m'han fet referència in person o per telèfon al meu article de diumenge passat dedicat a l'intent de cop d'estat del 23 de febrer de 1981, del qual s'han complert quaranta anys. Sobretot demanaven alguna informació addicional. Ho faig amb gust perquè algunes coses només les vaig apuntar. I ho faré ampliant algunes de les referències a través de dues persones que vaig esmentar. A un d'ells el vaig conèixer superficialment: l'exministre Alberto Oliart. L'altra era un bon amic de més de tres dècades, el periodista Pepe Oneto. Dit això, de tot el que s'ha publicat amb motiu de l'aniversari no hi ha cap novetat destacable.
Alberto Oliart fou un personatge clau com a ministre de Defensa després del cop d'estat i autor de l'informe presentat en sessió a porta tancada del Congrés dels Diputats unes setmanes després i que és el «corpus» de la versió oficial: derrota de l'involució, consolidació de la democràcia i màxima popularitat del Rei, preparació del camí per l'arribada de l'esquerra al Govern. Jo no el coneixia fins que ara fa deu anys ocupà la presidència de Radiotelevisió Espanyola per consens de PP i PSOE. Atesa la meva feina al gremi televisiu el vaig visitar al seu despatx. Li vaig esmentar el fet que el meu oncle, l'advocat i exalcalde de Girona Ignasi de Ribot, casat amb la meva tia Carmina Molinet, germana de la meva mare, era company seu d'estudis. Això va facilitar la cordialitat de la reunió. Tant que al final li vaig demanar si podia preguntar-li pel 23-F. «No et preocupis, tothom ho fa».
Per Oliart, el paper del Rei desmuntant el 23-F no admet discussió. Però la pressió que rebia de la cúpula militar contra Suárez i l'evolució política eren tremendes. Veien en Joan Carles molt més el successor de Franco que no pas el cap d'Estat i li parlaven sense embuts ni prudència. Desmuntar tot allò. Ell ho va començar i ho va acabar Narcís Serra, primer ministre de Defensa socialista. Em va dir el següent: «Si jo depurava els adversaris del nou règim i els clarament franquistes hauria d'haver passat a la reserva el 90 per cent de l'exèrcit». També em va parlar dels altres intents de cops d'estat. I no em refereixo a l'operació Galaxia de 1978, que es deia així perquè es va coure en una cafeteria del carrer Isaac Peral de les que llavors estaven molt de moda, amb llargues barres i decoració gairebé discotequera. Per cert, que hi feien uns bikinis dobles sensacionals rematats amb un ou ferrat que sortia per sobre la torrada per un foradet.
Em va parlar d'un altre intent de cop d'estat previst per al dia abans de les eleccions que varen guanyar els socialistes el 28 d'octubre de 1982. Jo no ho recordava. Es va desmuntar als inicis de la conspiració detenint tres coronels. Havien previst un atemptat a uns habitatges militars que atribuirien falsament a ETA.
Després alliberarien Milans de la presó i suspendrien les eleccions. Polítics i grans mitjans informatius varen rebaixar la importància del tema per no de-teriorar més les coses. No s'hi va aprofundir i se'ls va condemnar a 15 anys de presó. Més discreció encara va tenir el projecte d'atemptat al Rei i al Govern durant una desfilada militar a la ?Corunya tres anys després. Desmuntat el tema, no hi van haver ni processaments.
Vull acabar aquest serial del 23-F amb alguna ampliació sobre Pepe Oneto, que va escriure tres mesos després del cop d'estat La noche de Tejero, el llibre que apuntalava la versió oficial amb accés exclusiu a documentació i gravacions. Oneto ha estat un dels grans periodistes de la transició. Ens férem amics quan el varen cessar com a director de Cambio-16, la revista política de referència als anys 70 i primers 80. Des de llavors i fins la seva mort vam dinar almenys un parell de cops a l'any. Oneto parlava per telèfon amb el cap de la casa reial, Sabino Fernández-Campo, minuts després que Tejero entrés al Parlament. Per l'intèrfon interior del palau de La Zarzuela va aparèixer la veu del Rei i ell va sentir nítidament: «Sabino, qué coño está pasando!». Oneto basava en aquesta anècdota la seva convicció que el Rei no sabia res de l'acció de Tejero. Però un vespre, després de sopar amb uns amics durant unes vacances de Setmana Santa a Mallorca -en Lluís Falgàs també hi era-, li vàrem fer un tercer grau a Oneto. «Fue muy imprudente (el monarca) cuando ponía a parir a Suárez y plantear abiertamente una operación para sustituirle, pero nunca un golpe de estado». Potser dues versions, Oliart i Oneto, per explicar el mateix.
