«Sabeu que els nens i nenes tenen una sèrie de necessitats per poder créixer emocionalment sans i que aquestes necessitats són autèntics drets?», pregunta la pedagoga Eva Bach.
Tots i totes tenim la resposta a aquesta pregunta ben clara: doncs clar que sí. Però quines són aquestes necessitats i drets emocionals? Eva Bach ens explica 7 drets emocionals dels nens, els que ella considera més importants, per a créixer emocionalment sans i que és possible que desconeguem o que no els estiguéssim atenent quan ho requereixen.
1. Els nens i nenes necessiten ser tractats com a persones que pensen i senten
"Tenen cor, a més de cap", ens diu la pedagoga. Sembla una obvietat, però Eva Bach ens posa l'exemple de: "Quan arribin a casa, en lloc d'interessar-nos únicament per com els ha anat al col·legi o el que han fet, els podem preguntar com se senten, si hi ha alguna cosa que els hagi il·lusionat, o agradat molt, o alguna cosa que els preocupa. I el mateix els podem preguntar quan passen temps a casa".
2. Necessiten que els adults confiem en la seva bondat i potencial, i que els ajudem a entendre el que els passa en lloc de renyir-los o xisclar-los
En aquest sentit, Eva ens proposa que en situacions en què hagin pogut fer sentir malament a algú, no posem en dubte la seva bondat, sinó que "intentem veure què hi ha darrere o en què poden estar sentint-se malament ells perquè hagin acabat fent mal a d'altres".
3. Necessiten que totes les seves emocions siguin escoltades, legitimades i ateses
Quantes vegades l'haurem vist plorar i, desitjant que no caigués una lagrimita més per la seva cara, li hem dit: "No ploris"? Sí, amb tota la nostra bona intenció, però en lloc d'intentar negar o reprimir aquestes emocions, Eva Bach ens proposa:
Substituir el "no ploris", per:
— "Pots plorar si estàs molt trist i ho necessites per a sentir-te millor".
En lloc de "no t'enfadis":
- "Tens dret a mostrar el teu empipament, però sense ferir-te ni ferir als altres".
En lloc de "no et queixis":
— "Pots queixar-te una estona".
4. Tenen dret a expressar el que senten i a no expressar-ho
Eva Bach posa l'accent que "l'objectiu d'una bona educació emocional no és fer que el nostre fill plori si sent pena, sinó fer-li saber que si té ganes de plorar pot fer-ho i, sobretot, que pot comptar amb nosaltres tant si té ganes de plorar com si no".
"És molt important respectar els temps i l'estil emocional propi de cada nen", ens explica Eva, i a més afegeix que "molts de nosaltres, pares i mares, pensem que quantes més emocions expressa un nen, més sensible és, i no sempre és així. El nen que no plora pot ser tan sensible o més que el que plora, i necessita la mateixa atenció, consol i ajuda per part nostra, fins i tot a vegades més".
5. Els nens, com els adults, tenen dret a sentir emocions ambivalents i contraposades
Aquí Eva Bach ens posa un exemple: "Poden estimar al seu nou germanet/a i, al mateix temps, els pot molestar que hagi aparegut en les seves vides". Per això hem de "reconèixer i comentar que necessitaran un temps per a acostumar-se a ell/ella i aprendre a estimar-la bé, igual que nosaltres".
6. Necessiten que els proporcionem orientació i ajuda per tal d'identificar, comprendre i transformar les seves emocions
Aquest punt és molt important, perquè hem de transmetre'ls que "poden sentir qualsevol cosa, però no fer qualsevol cosa amb el que senten", ens indica la pedagoga.
Les mares i pares hem de "disposar d'una caixa d'eines emocionals amb recursos variats per tal de guiar les emocions pròpies i les dels nostres fills del malestar al benestar", explica Eva, qui també ens recomana que "va bé conèixer activitats variades, ja sigui corporals, rituals, verbals, artístiques, que els ajudin a descarregar la ràbia".
7. Els nens també necessiten un contagi emocional saludable per part nostra
Com a mares i pares, "hem d'evitar projectar sobre ells les nostres emocions tòxiques o descontrolades. Quan detectem que estem superats emocionalment i a punt de perdre els papers, hem de prendre'ns una pausa per tal de calmar-nos de nou i evitar ferir-los", explica Eva.
Finalment, Eva Bach explica que "com a mare i com a pedagoga tinc un lema: créixer per a ajudar a créixer. No hi ha millor manera d'ajudar els nostres fills a créixer emocionalment sans que creixent emocionalment nosaltres. Com millor s'aprèn la intel·ligència emocional és per contagi".
