La comunitat gitana de Figueres està decidida a agrupar-se com a col·lectiu perquè la ciutat els escolti, per complir amb uns deures però també per defensar els seus drets. És el que van defensar ahir en un acte al centre cívic del Bon Pastor on la Generalitat els van fer entrega, a deu representants, de carnets que els acrediten com a mediadors. És un consell de savis en el que s'ha treballat en el darrer any i on hi ha representades totes les famílies del barri perquè a partir d'ara siguin interlocutors. A l'acte hi eren presents els representants de l'Ajuntament de Figueres, entre ells l'alcaldessa, Marta Felip, i també el comissari i cap de la regió dels Mossos a Girona, Josep Milan, el de l'ABP?de Figueres, Alfons Sánchez, i l'inspector de la Guàrdia Urbana, Josep Maria Riera. També representants dels gitanos al govern o en associacions. L'assessor de la conselleria de Benestar Social, Manuel Heredia, va elogiar el pas que s'ha fet des de Figueres per associar-se, per treballar perquè la ciutadania els conegui, per integrar-se i poder avançar. Per tenir uns dret i també complir uns deures. Des del Centre Cultural Gitano, Rafael Perona, va defensar la necessitat de fer-se visibles però alhora va criticar el racisme que perdura encara i va defensar «el dret que tenim per ocupar un lloc digne a la ciutat». A la reunió hi havia un centenar de persones, molts d'ells esperant que es parlés de l'actuació al bloc del Ramon Mandri. Es va optar per celebrar una reunió a porta tancada amb els ara nous interlocutors que després es van desplaçar fins a l'edifici per explicar als veïns com està la situació.
