En Rafelet... del roser

03.03.2016 | 07:23
En Rafelet... del roser

Estimat Rafel, avui ha estat el teu comiat, un comiat molt emocionant i transcendent, primer, en veure l'església de Sant Pere de l'Escala plena com mai poques vegades havíem vist, m'atreviria dir, ni tan sols en l'Ofici de Festa Major o la Festa del Carme, però és que avui, dintre la gran tristesa de tothom, tu has fet possible que fos una festa,... sí, la festa de l'espiritualitat, pel teu gran missatge d'esperança que ens has deixat més enllà de la mort.
Les emocionades paraules de la teva esposa Angelina i que ha pronunciat amb una veu de gran força, com qui parla quant esta en el poder de la veritat... Ens ha dit dels teus desitjos, que no volies et portessin el tanatori, que els amics i coneguts vinguessin a casa teva com han fet sempre, a El Roser, i allà varem estar, desfilant gairebé tot el poble... després la teva voluntat que portessin el teu fèretre a coll des de casa teva fins a l'interior del temple...i sí, a mi m'ha emocionat sentir el fort i profund respirar dels teus fills, els teus nebots i germà, Pere, que et duien damunt les espatlles , el seu respir era com si, a través dels teus més íntims, sentíssim passar al nostre costat el teu últim alè de vida... Una vida que tu segueixes mes enllà d'aquest moment, de quan la teva vídua, l'Angelina, ens explicava de la teva fe, que et trobaries amb la teva filla, amb els teus pares, estaves segur que eren allà i que us retrobaríeu... i si no és per aquesta fe, com es pot sobreviure a la mort que saps pròxima?... fent una vida gairebé normal, preparant els menús fins a l'últim moment. Aconsellant que ha de seguir tot igual en la família, sense un sol desànim, només donant esperança enfront de la mort...
Jo, Rafel, aquesta teva fe, no saps com, m'ha recordat el dia de la mort de la meva mare, jo sols tenia vuit anys, en i sentir de lluny els plors del meu pare... em vaig dir: ja no tinc mare, mai més ens veurem... jo aquells dies havia fet la primera comunió, i per sobreposar-me, vaig aplicar-me les lliçons que havia après del catecisme, que m'havien fet néixer amb mi, la fe que mantinc... i vaig dir: sí que tornaré a veure la mare, serà en el dia del Judici Final, en què tothom ressuscitarà... puc dir que a mi, la fe va alliberar-me d'un gran sofriment.... És la mateixa fe, Rafalet , que a tu t'ha alliberat d'aquest moment tràgic de passar de la vida a la mort i t'ha donat l'esperança de retrobar-te amb els teus que van marxar fa temps... i jo dic: si tan sols la fe, només és valida per aquest moment... val la pena de creure en el Déu nostre.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema