Roses aprova pagar 2,2 milions per evitar l'enderroc d'una planta del Royal Marine

L'oposició demana una comissió informativa especial per conèixer els detalls del cas i responsabilitats polítiques

16.03.2016 | 07:23
L´edifici del Royal Marine II, del qual s´havia d´enderrocar l´última planta per poder rebaixar els 1,13 metres.

L'Ajuntament de Roses va aprovar ahir el conveni extrajudicial per pagar 2,2 milions a la comunitat de propietaris que va denunciar que l'edifici Royal Marine II superava l'alçada permesa pel planejament. S'intenta evitar l'enderroc de l'última planta, que suposaria un cost econòmic molt superior que es xifra en 13 milions -entre enderroc i indemnització- i social perquè deixaria sense vivenda entre trenta i quaranta famílies. El govern (CiU-GdP) i ERC va votar a favor i la resta de grups es van abstenir (PSC, PP, C's) "per responsabilitat". L'oposició demana que es creï una comissió informativa especial d'investigació ó per donar detalls a la ciutadania i determinar possibles responsabilitats. Al conveni li ha de donar el vistiplau el TSJC.

L'alcaldessa, Montse Mindan, va explicar que tenien dues opcions: o arribar a un acord amb els demandants, o continuar el litigi insistint amb incidents d'impossibilitat d'execució de sentència. Si es donés el cas que s'obligués a executar la sentència el cost econòmic hauria estat molt superior. A més, Mindan va afegir "l'afectació social" perquè es deixaria sense vivenda a les famílies de la part enderrocada (la quarta i si era necessari la tercera per rebaixar 1,13 metres) i la resta de l'edifici s'hauria de desocupar durant l'enderroc. Durant un temps han estat valorant les diferents opcions, però la recomanació dels serveis jurídics municipals i una visita a la justícia, que va veure bé un acord, va precipitar la decisió.

El conveni que ahir es va aprovar reconeix la impossibilitat legal, reconeguda per totes les parts, d'executar la sentència del 7 d'octubre de 2008 que ordenava l'enderroc i es té en compte que es va legalitzar posteriorment, ?donant-los llicència el 2014. S'ordenen tres pagaments de 550.000 i 825.000 euros cap a ILAU&FACTOR i ILAW-CEL, respectivament i 825.000 euros a la Comunitat de Propietaris del Royal Marine I. Està previst que demà se signi el conveni i s'enviï al jutjat que porta el cas per homologar-lo.

L'oposició va coincidir a permetre que tiri endavant aquest conveni per "responsabilitat" però va demanar esbrinar els detalls del procés fins a donar la llicència i que es demanin responsabilitats polítiques. L'únic a donar el vot afirmatiu va ser ERC. El portaveu republicà, Joan Plana, va manifestar que és únicament un vot "convençuts que és un mal menor i un acte de responsabilitat".Tot i això, va apuntar que s'han de conèixer tots els detalls del cas amb "parets de vidres", que s'expliquin a la ciutadania, i "que es determini si hi ha responsabilitats polítiques". Toni Rodriguez, del PSC, també va manifestar que volen "que s'expliqui el màxim possible i dirimir responsabilitats",tot i que va posar de manifest que no es tractava de donar una llicència en zona verda, sinó d'un error. El regidor de C's, José Manuel Álvarez, va afegir que "quan algú signa una llicència, té una gran responsabilitat" i va dir que demanarien dimissions. Manel Escobar, del PP, va apuntar que hi ha errors que són humans i que el cost que es pagarà és el menor. Però com la resta de grups a l'oposició es va sumar a la petició del regidor d'Unió, José Antonio Valdera, de demanar la constitució d'una comissió especial informativa d'investigació per aclarir tots els detalls i determinar les responsabilitats polítiques. El govern veu bé la creació de la comissió. La petició s'haurà de votar en forma de moció per ser sotmesa a una votació al ple.

Pàramo defensa l'actuació
El cas del Royal Marine II que va acabar ahir es remunta al 2004, quan durant el govern de l'exalcalde Carles Pàramo es va atorgar la llicència a l'edifici situat als canals de Santa Margarida. Pàramo explica que hi ha "una discrepància d'interpretació" perquè el pèrit del jutjat mesura des dels canals i el municipal des del carrer. Per això i perquè va ser una decisió basada en l'informe tècnic i aprovat per junta, no creu que hi hagi responsabilitats.

Es tractava del segon edifici d'una promoció que va començar amb el Royal Marine I. La comunitat del primer va denunciar l'alçada superior a la permesa.

La sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) de fa set anys que en ratificava una anterior del jutjat contenciós ordenava l'enderroc de l'última planta i en el seu cas de la tercera i penúltima fins a rebaixar en 1,13 metres l'alçada. En total conclou que hi ha un excés de volum de 9.310 metres cúbics. Des de llavors els intents han estat per evitar haver d'enderrocar.

El desembre del 2013 la mateixa sala es va refermar en la sentència. La Junta de Govern el 31 de gener de 2014 va donar una llicència per legalitzar-lo. I l'Ajuntament va demanar el febrer de 2015 la declaració d'impossibilitat legal d'executar la sentència però s'espera tancar el litigi amb l'acord extrajudicial que han acordat totes les parts.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit
Enllaços recomanats: Premis cinema