Després d'uns dies de vacances em trobo amb un funcionari municipal figuerenc, amb el qual mantinc una amistosa relació ja des d'aquells temps quan «les granyotes portaven sabre» i em vaig dedicar a la política activa, i em diu que havia agradat molt als seus companys de professió i destí laboral el meu article «Relleu» publicat ara farà un mes a aquestes mateixes pàgines, i dedicat a encomiar la figura del secretari sortint de la corporació Don Fernando González Cebrián. «Vam fer fotocòpies i es va repartir entre els ?c?om?panys, que mostraven la seva satisfacció perquè algú defensés la professionalitat d'un funcionari que, contrariament, des del poder polític a l'ús havia estat qualificat de «poc proactiu».
Si porto a colació aquesta petita incidència no és, benvolguts lectors, per narcisisme ni com a mesura d'autosatisfacció, que ja fa temps que el diari va treure de les seves pàgines l'apartat «El més votat» en el qual moltes vegades m'havien fet l'honor de posar-me al capdavant (encara avui, si van a Opinió veuran que la selecció dels lectors ha quedat com a record, que el dia 21/10/14 el meu article «Un homme et una femme» va ser el que més puntuació va rebre) i m'he acostumat a un interrogatiu silenci dels lectors. Si ho faig és per demostrar la distància que tantes vegades separa els servidors de la res publica a través de la seva tasca funcionarial, d'aquells que els dirigeixen tantes vegades sense prou coneixements del que han de governar perquè el vots no habiliten la capacitat i el coneixement. Repeteixo, no em sento personalment alabat pel meu escrit sinò únicament i simple coincident en la defensa que la única subjecció que ha de tenir el funcionariat és la de la llei i les instruccions polítiques que no les transgredeixin perquè només així els ciutadans ens podrem veure lliures de corrupteles per interès polític partidista. Pel que correspon als polítics, no espero cap felicitació; però el que sí m'agradaria és poder felicitar-los jo a ells en el cas d'haver estat capaços de sobreposar-se a sí mateixos i a les misèries humanes que tantes vegades patim i haver decidit retre un homenatge i un agraïment dels serveis prestats a Don Fernando González Cebrián. Noblesse oblige!
