Aquest matí, a l'auditori Viader de Girona, mentre escoltava a The Majoress capitalina, na Marta Madrenas, anava pensant que potser tot el consistori en ple figuerenc, els 21 regidors haurien d'haver fet una petita excursió i assistit a l'acte de presentació del Festival Internacional del Circ Elefant d'Or que aquest proper hivern tindrà lloc al camp de Mart del parc de la Devesa de la ciutat que, temps era temps, que ara els costums canvien, es deia que era tres vegades immortal.
Ho dic perquè tal vegada els hauria servit de reflexió constatar l'alegria, la satisfacció i l'esperança amb què es rebia (molt educadament i cortesament, sense fer cap referència a Figueres, que encara per alguns no estan ben cicatritzades les ferides del Museu del Cine) la nova implantació del festival i comparar-ho amb, cal suposar, l'alegria i satisfacció amb què va ser rebutjat de la capital empordanesa que és a on s'havia conformat com un esdeveniment artístic de primer ordre mundial.
Però no, no hi havia cap representant municipal figuerenc, ni del minoritari govern ni de l'amplíssima oposició, tret del regidor de Ciudadanos Héctor Amelló. Potser era una experiència massa inculpatòria i ja sabem que els polítics no solen ser capaços no ja de reconèixer els seus errors sinó ni tan sols d'analitzar si és que alguna vegada s'han equivocat.
Perquè jo crec que sí, que perdre la celebració del Festival és un greu error del nostre consistori del qual uns més que d'altres tindran culpa si es que algun es salva, que no nego que existeixi.
Crec que ja vaig opinar-ho en el seu moment: Neptú devorant els seus fills de Goya és el viu retrat d'una vila que en lloc de voler ser capdavantera ha decidit convertir-se en provinciana.
