L'església de Sant Pere de Figueres es va quedar petita per acomiadar ahir Eduard Puig Vayreda, qui fou molt més que un exalcalde de la capital alt-empordanesa. Escriptor, enòleg, docent, articulista i un extens etcètera van fer de Puig Vayreda un dels fills més il·lustres de Figueres, que va morir dilluns als 76 anys. Malgrat la seva sobtada mort va deixar dit com volia que fos el seu funeral: dues roses grogues sobre el fèretre, el Réquiem de Mozart quan entrés a l'església i l'Ave Maria de Schubert en la sortida. I així va ser.

La tramuntana i l'Empordà van ser les constants en el comiat a Puig Vayreda. Hauria sorprès en cas de no haver estat així, i és que l'exalcalde i també expresident de l'Institut d'Estudis Empordanesos va estimar la seva terra amb devoció. El van acomiadar els escrits de dos il·lustres figuerencs, la seva tieta i escriptora Montserrat Vayreda i el mític poema L'oració al crist de la tramuntana, de Carles Fages de Climent. Durant la cerimònia es va destacar, precisament, la seva «responsabilitat pública» i la «voluntat de servei» des de la política a la cultura.

No és d'estranyar, doncs, que donat el seu caràcter polifacètic aconseguís reunir personalitats destacades de diversos àmbits. De la branca política hi van assistir regidors de l'Ajuntament de Figueres, exalcaldes de la ciutat, representants veïnals i del teixit associatiu, el president del Consell Comarcal, així com polítics d'arreu de la comarca i la demarcació, com l'historiador i exalcalde de Girona, Joaquim Nadal.

Del món del vi, també s'hi van veure propietaris de cellers de la comarca, el president de la DO Empordà i gastrònoms (com el sommelier Josep Pitu Roca, d'El Celler de Can Roca).

Eduard Puig Vayreda era popularment conegut per ser el tercer alcalde del primer ajuntament democràtic de Figueres, però més enllà de la política, es va convertir en un referent en el món del vi i la cultura. «És un dels noms que perdurarà al llarg de la història pel seu paper clau en la difusió del vi empordanès, però sobretot com un figuerenc enamorat de la seva ciutat», recordava l'exalcalde Joan Armangué.

Malgrat la brevetat en el mandat d'Eduard Puig Vayreda (1981-1983) «va encarrilar la compra d'edificis públics i va tirar endavant el POUM», insistia l'alcalde en funcions, Francesc Cruanyes.Un Puig Vayreda amb una «personalitat important en el terreny de la vida cívica i cultural de Figueres», apuntava Joaquim Nadal.

Amb la solemnitat pròpia d'aquest tipus de cerimònies, i llàgrimes a la sortida de l'església, la ciutat va dir l'últim adeu al ja il·lustre Eduard Puig Vayreda.