El mossèn Agustí Vila i Giró, de 80 anys, va morir la nit del diumenge a dilluns a la rectoria de Castell d'Aro, on residia. Vila estava lligat a la localitat des del 1967 quan en fou nomenat regent i, malgrat jubilar-se el 2005, hi va seguir residint. Més enllà de la seva tasca com a sacerdot, Agustí Vila serà recordat per haver estat l'ànima del pessebre vivent que enguany ha arribat a la 55a edició, per la qual cosa és el més antic de Catalunya (es representa des del 1959) i que ha estat reconegut amb la Creu de Sant Jordi de la Generalitat, que el president Artur Mas va entregar al mossèn el 2011. L'enterrament se celebrarà aquest dijous a les deu del matí a l'església parroquial de la Nativitat de la Mare de Déu de Castell d'Aro.
Mossèn Agustí Vila va néixer a la localitat barcelonina de Vallromanes el 2 de novembre de 1933. Va fer els estudis eclesiàstics a la Preceptoria de Banyoles i al Seminari diocesà. Fou ordenat prevere el 8 de juliol de 1956 a l'església de Sant Martí del Seminari de Girona. Va exercir el ministeri sacerdotal primer com a vicari de la parròquia de Santa Maria de Pineda de Mar. El 1960 fou nomenat ecònom de Gaserans i encarregat de Grions i el 1966 també encarregat de Sant Feliu de Buixalleu. El 1967, regent de Castell d'Aro, on fou rector del 1985 al 2005. Del 1970 al 1974 també fou arxipreste de l'arxiprestat de la Vall d'Aro. Des del 2003 era el capellà de la residència d'ancians Asil Surís de Sant Feliu de Guíxols. Vila va exercir la seva vocació fins al final dels seus dies ja que, si bé es va jubilar el 2005, s'encarregava també de la Capella de Sant Pol i Sant Marc i de l'ermita del Remei, recordava el rector de les dues parròquies del municipi, Ernest Zaragoza.
Zaragoza recordava ahir que el diumenge encara havia parlat amb Agustí Vila i explicava que "era molt popular, feia de tot pel pessebre", alhora que sempre estava disponible per oficiar celebracions com comunions i matrimonis.
No tot el temps d'aquests anys a Castell d'Aro va estar dedicat a la vida espiritual. Com recordava en el pregó de la Festa Major de la localitat d'aquest passat setembre, havia fet "de tot": des de lampista a fuster, i altres oficis diversos per poder tirar endavant el Pessebre Vivent, "una de les grans il·lusions de la meva vida".
De fet, fins a la seva mort va ser el president de l'assocaició del Pessebre Vivent de Castell d'Aro, tal i com precisava el seu secretari, Josep Genís, que en va destacar la seva vinculació amb el poble: "Era molt estimat. Havia d'estar jubilat, però col·laborava amb tot el que podia en el poble". Genís va explicar que diumenge va dinar amb ell, però que ja no va assistir a la representació que es feia al vespre.
La següent representació del Pessebre Vivent és aquest dimecres i es preveu que s'hi tingui un record del mossèn que el va sostenir i, més endavant, fer-li un acte de reconeixement.
