El conflicte entre l'Ajuntament d'Ultramort i un ramader de la població dedicat a l'engreix de truges mares i garrins de transició a la granja La Pomareda arriba a la seva fi. Al propietari de l'explotació li queden sis dies per treure tots els animals d'una nau que està utilitzant i que no disposa de la llicència corresponent per dedicar-la a aquesta activitat. Podrà conservar la infraestructura sense enderrocar-la però l'haurà de dedicar a una altra activitat.
La problemàtica va arrencar el 30 de gener de 2008 quan el ple de l'Ajuntament va ordenar al ramader que cessés l'activitat en aquesta nau i l'enderroqués en consdierar que l'activitat que realitzava no s'ajustava a la llicència municipal que se li havia concedit el 4 d'abril de 2001. L'empresari va recórrer la decisió de l'Ajuntament i el cas va acabar judicialitzat.
El 4 de setembre de 2009, el Jutjat Contenciós-Administratiu número 3 de Girona va concloure que les obres i les instal·lacions de la granja La Pomareda no s'ajustaven al projecte tècnic presentat i no estaven emparades en la llicència d'ampliació de la granja. Per tant, va declarar que l'engreix de porcs que s'hi realitzava era una "activitat clandestina" que s'havia d'acabar. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) es va pronunciar en el mateix sentit.
El ramader va recórrer al Tribunal Constitucional (TC) al·legant, principalment, que s'havia produït indefensió durant el judici perquè la sentència del contenciós la va dictar una jutgessa substituta que no va assistir ni a la vista oral i que tampoc va decidir sobre l'admissió o inadmissió de proves. El TC ha desestimat el recurs.
El ramader operava amb una llicència municipal de 1991 però ?l'any 2000 l'Ajuntament d'Ultramort va modificar el seu planejament urbanístic per impedir la construcció de granges dins el nucli urbà. No obstant això, aquelles que ja hi eren, com La Pomareda, podien prosseguir amb la seva activitat si aquesta s'ajustava al planejament. "En aquest cas en tenim una que no està prevista a la llicència de l'ajuntament i no es pot legalitzar, per tant no pot fer activitat ramadera", esmenten des dels serveis jurídics del consistori.
El ramader considerava que era víctima d'un "assetjament rural" per part de l'alcaldessa i fins i tot el sindicat de Joves Agricultors i Ramader de Catalunya (JARC) es va abonar a aquesta tesi però la sentència del Jutjat Contenciós la va descartar indicant que la resolució la va adoptar el ple i el vot de l'alcaldessa no era decisiu i que disposar d'una llicència d'activitat, per bé que sigui de l'any 1991, no significa que es pugui estendre els seus efectes a qualsevol activitat "ni idèntica ni diferent, que desenvolupi en l'actualitat".
