El Girona trenca l’hegemonia

La realitat ha superat els somnis. Deia Míchel a principis de temporada que «somio poder estar a la lliga de la Reial Societat, del Vila-real, el Sevilla, l’Athletic de Bilbao, el Rayo... Tots ells lluiten per estar a dalt i la seva lliga et pot portar al quart o sisè lloc». El Girona havia estat capaç d’empatar a Anoeta en el primer partit del campionat (1-1), posar-se líder en la setena jornada amb una victòria a la Ceràmica (1-2) o guanyar l’Osasuna al Sadar per golejada (2-4) -va ser aleshores quan Míchel va fer aquestes declaracions-; però el tècnic va reiterar sempre que «la nostra lliga no és la del Barça, Madrid ni Atlètic de Madrid» entenent que els tres «grans» de la Primera divisió espanyola mengen a part i que lluitar per objectius ambiciosos més enllà de la permanència ja era un fet extraordinari.

El conjunt blanc-i-vermell va assegurar-se el passat diumenge el tercer lloc de la classificació amb un triomf contundent davant el València a Mestalla (1-3), al qual se li va sumar la derrota de l’Atlètic de Madrid contra l’Osasuna al Metropolitano (1-4). Sense esperar-ho, però treballant molt per intentar aconseguir-ho, els de Míchel han pogut trencar l’hegemonia de la lliga i sí, per més que l’entrenador no ho concebés al principi, resulta que sí que competien a la mateixa lliga que el Barça, el Madrid i l’Atlètic. Feia dotze temporades que cap equip aconseguia colar-se entre els blaugrana, els blancs i els matalassers i en deixava un fora del podi. L’últim va ser el València la temporada 2011-12. El que han fet els gironins té un mèrit enorme.

Una temporada excepcional

A falta de disputar-se l’última jornada, que amb la modificació dels horaris per part de LaLiga el Girona jugarà contra el Granada aquest divendres a Montilivi (21:00 hores), ja se sap com acabarà la cosa. Està tot decidit amb el Madrid campió, el Barça segon, el Girona tercer i l’Atlètic quart -tots quatre aniran a la Champions-; l’Athletic cinquè i la Reial Societat sisena -jugaran l’Europa League-; i el Betis setè -és el darrer que accedirà en competició europea, ho farà a la Conference League-. Mentre que a la part baixa l’Almeria, cuer, el Granada (19è) i el Cadis (18è) estan descendits. Per tant, només quedarà repartir la resta de posicions per les quals no hi ha res en joc.

En els anteriors dotze cursos, no hi va haver cap sorpresa a la lliga com la que ha donat enguany el Girona. El primer, el segon i el tercer lloc van anar així: Barça, Madrid i Atlètic (2022-23); Madrid, Barça i Atlètic (2021-22); Atlètic, Madrid i Barça (2020-21); Madrid, Barça i Atlètic (2019-20); Barça, Atlètic i Madrid (2018-19; Barça, Atlètic i Madrid (2017-18); Madrid, Barça i Atlètic (2016-17); Barça, Madrid i Atlètic (2015-16); Barça, Madrid i Atlètic (2014-15); Atlètic, Barça i Madrid (2013-14); Barça, Madrid i Atlètic (2012-13).

Per trobar un equip diferent del Barça, Madrid o Atlètic que finalitzés entre els tres primers, cal remuntar-se a l’exercici 2011-12 quan el València d’Unai Emery va ser tercer. Aleshores, els valencianistes van necessitar 61 punts. Aquesta temporada, el Girona en suma 78 i encara s’ha de disputar l’última jornada a Montilivi per la qual cosa els de Míchel poden acabar amb més de 80 punts.

El Barça, el Madrid i l’Atlètic fa molts anys que tenen l’hegemonia de la lliga i es reparteixen entre ells la part més grossa del pastís, però anteriorment havia estat més variada. El curs 2011-12 va ser el tercer consecutiu que el València acabava en el tercer lloc, després de fer-ho també el 2010-11 i el 2009-10. El 2008-09 va fer-ho el Sevilla; mentre que el 2007-08 el Vila-real va poder ser segon per davant del Barça. O, per exemple, fa 20 anys que el Deportivo de la Corunya va finalitzar tercer amb 71 punts.

Dovbyk marca, però ja no és pitxitxi per un pòquer de Sorloth

S’entén doncs que Míchel assegurés després del partit a Mestalla que «no puc demanar res més als jugadors»: «És una temporada històrica. Hem aconseguit la tercera posició amb, a dia d’avui, 78 punts, que és una xifra increïble per nosaltres i per la lliga. Soc molt feliç perquè, a sobre que el resultat és molt bo, tinc la sensació que l’equip ha disfrutat del viatge». Ara el repte és acabar la lliga en gran i superar la barrera dels 80 punts.

Subscriu-te per seguir llegint