Sempre que té ocasió l'alcalde de Calonge, Jordi Soler, es queixa, tant en converses privades off the record com en intervencions públiques de tipus institucional, de la consirosa herència que en fer-se càrrec de l'alcaldia va rebre de l'anterior govern municipal. I no li manca raó, al polític calongí. Trobar-se només en prendre possessió del càrrec amb una safata plena de marrons, i no precisament glacés, en forma de quatre sentències, totes ratificades pel Tribunal Suprem (TS), les quals condemnaven l'Ajuntament de Calonge a enderrocar ni més ni menys que quatre blocs d'apartaments o altre tipus d'edificacions, totes situades en el nucli marítim de Sant Antoni, no era precisament una rebuda a la Casa Consistorial amb flors, banderetes i banda de música. Però la veritat és que el batlle ha estat capaç de gestionar tots aquest temes tan espinosos i difícils amb una habilitat digna d'un polític d'altura. Perquè només un gran polític pot arribar a aconseguir que de quatre sentències fermes d'enderroc no se n'hagin executat, almenys fins avui, ni una sola. Aquest èxit tan clamorós de la gestió política de Jordi Soler ha significat evitar, sens dubte, que el consistori calongí fes fallida, perquè aquesta hipotètica catàstrofe hauria estat inevitable en cas que s'haguessin enderrocat els edificis i, en conseqüència, haver d'indemnitzar tots els propietaris de prop d'un centenar d'habitacles.

Això ho ha aconseguit, l'edil calongí, perquè es va saber rodejar de bons assessors jurídics i amb la inestimable i eficaç col·laboració del, aleshores, soci de govern i regidor d'Urbanisme Martí Fonalleras, que quelcom ha tingut a veure, i no pas poc, amb els èxits assolits per l'alcalde i el seu equip en aquests llarguíssims i costosos processos judicials.

Però en aquest assumpte no tot són flors i violes per al senyor batlle. També hi ha una part tristona. Es tracta que, en compliment de les diferents sentències judicials, l'Ajuntament que presideix haurà d'indemnitzar els propietaris veïns dels immobles construïts vulnerant la legalitat urbanística, que en sentir-se perjudicats per la concessió de les diferents llicències d'obres per construir aquesta sèrie d'edificis, varen presentar sengles demandes judicials, les quals han estat ateses, en alguns casos totalment i en altres parcialment, pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que en diferents sentències els ha reconegut el dret a ser indemnitzats.

I aquestes indemnitzacions ascendeixen, de moment, sense comptar les també quantioses despeses en advocats d'elit i judicials, a diversos cents de milers d'euros dels quals només a la comunitat Alt Pirineu se li hauran d'abonar més de tres-cents mil. En realitat encara no se sap quin serà el cost total per a l'Ajuntament calongí de la tirallonga de despropòsits que va constituir la, en mala hora, concessió de totes aquestes llicències d'obres totalment il·legals de les quals l'actual equip de govern no n'és absolutament responsable, atès que varen ser concedides abans que Jordi Soler i el seu equip es fessin càrrec del timó del govern municipal, és a dir, las llicències varen ser concedides en una altra època de la qual ara es comencen a pagar les conseqüències.

Però ara que semblava que el batlle de Calonge ja tenia resolt aquest problema pràcticament de forma definitiva, li ha sorgit la criada replicaire creant-li un de nou relacionat amb el mateix tema, i no menor per cert. Es tracta que el grup municipal d'Esquerra Republicana, el majoritari a l'oposició, s'ha mostrat totalment i de forma taxativa contrari que aquestes indemnitzacions es paguin en diners de l'erari municipal. Consideren que això costaria, només per als edificis Llevantí de Mar que és dels que es va tractar en l'últim plenari, uns trenta-set euros a cada vilatà del municipi, i no estan disposats a consentir-ho.

La veritat és que malgrat que el portaveu del grup, Martí Fonalleras, en cap moment de la seva contundent intervenció va precisar qui s'hauria de fer càrrec d'aquets import vertaderament important, tots els presents a la sala de plens de Calonge, que estava de gom a gom, varen intuir sense cap dificultat a qui es referia... i els meus intel·ligents lectors segurament que també.