Arxivada la denúncia d'un policia de Sant Feliu de Guíxols contra el cap i un regidor

L'Audiència Provincial no veu indicis que s'hagués assetjat l'agent

25.05.2016 | 07:24

L'Audiència de Girona ha confirmat l'arxiu de les diligències prèvies que el jutjat d'instrucció número 1 de Sant Feliu de Guíxols va obrir arran d'una denúncia penal que un agent de la Policia Local de la localitat baixempordanesa va presentar contra l'anterior regidor del cos, Francisco Cárdenas; el cap de la policia Josep Miñarro; el que va ser el segon comandament Albert Brunet; un altre agent amb qui el denunciant es va disputar una plaça de caporal; l'anterior alcalde Joan Alfons Albó; i el secretari municipal.

Amb les diligències prèvies, Cárdenas va ser citat a declarar davant del jutjat d'instrucció de Sant Feliu en qualitat d'imputat per un presumpte cas d'assetjament laboral que s'estaria cometent contra el denunciant, Enric Rodríguez. Pel presumpte assetjament laboral, també va imputar l'inspector Albert Brunet i un agent policial. El jutjat va imputar el cap policial de Sant Feliu per un presumpte incompliment de l'obligació de perseguir delictes. Ara, el cas ha quedat tancat amb l'arxiu declarat pel jutjat d'instrucció, i confirmat per l'Audiència.

La secció penal de l'Audiència, en una interlocutòria del passat 29 d'abril, exposa que la denúncia del 25 de juliol de 2014 «pateix, al nostre parer, certa manca de concreció ja que només s'hi expliquen quatre fets objectius: que el denunciant va demanar a l'Ajuntament l'activació del protocol d'assejtament i no li van fer cas; que l'Ajuntament s'ha negat a complir una sentència (...) que el reposava com a caporal habilitat de la Policia Local; que el juliol de 2011 els senyors Cárdenas i Bonet li van imputar uns fets que mai havien ocorregut, i pels que mai va ser sancionat; i que se li ha negat el torn de nit, tot i tenir malalta la seva dona».

D'aquests quatre punts, les diligències practicades en instrucció mostren, segons els magistrats: l'Ajuntament no va activar el protocol d'assetjament perquè «va considerar que el seu era un problema de caire laboral, i es va intentar resoldre per la via de la mediació»; l'Ajuntament va reposar el denunciant com a caporal habilitat després de la sentència, fins que va ser cessat al ser ocupada la vacant interna; el foc del 3 de juliol de 2011 a la porta de l'Ajuntament va tenir lloc, motiu pel qual es va obrir una informació interna de la Policia Local als agents que hi van intervenir, entre ells el denunciant, i que es va acabar arxivant; i l'assignació dels torns de nit «és potestativa del cap de la policia, que escull en cada moment els agents que considera més adients per la tasca».

Els magistrats entenen que «no hi ha indicis de la comissió de cap delicte» i que els fets denunciants no són prou greus com per ser considerats assetjament, alhora que «cadascuna de les actuacions objecte de denúncia sembla tenir una justificació lògica, diferent de la intenció vexatòria que el denunciant li atribueix». Amb aquest raonament, l'Audiència descarta la presumpta comissió dels altres dos delictes que s'imputaven: desobediència i omissió del deure de perseguir delictes.

A més, els magistrats destaquen que, si l'agent patia assetjament, «resulta contrari a tota lògica» que els seus superiors «no aprofitessin una ocasió tan perfecte per als seus plans com va ser que el senyor Rodríguez perdés la seva arma» per sancionar-lo. De fet, afegeix la interlocutòria, ni se'l va sancionar ni resassingar a una altra àrea sense armes; «ans al contrari, davant la negativa de l'alcalde a assignar-li una arma de forma temporal, els seus caps hi van insistir» perque li'n atorguessin una. Els denunciats no descarten reclamar per vulneració del dret a l'honor.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema