Aquest mes es compleixen 20 mesos des que Santi Vila, aleshores conseller de Territori i Sostenibilitat, va signar la resolució per la qual suspenia l’entrada de nous residus a l’abocador de Vacamorta, a Cruïlles. Així, executava parcialment la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya que anul·lava l’autoritzacó ambiental que la Generalitat va concedir el 2003 per permetre l’activitat i la interlocutòria del mateix tribunal, que rebutjava la petició de la Generalitat d’impossibilitat d’execució material de la sentència. En qualsevol cas, l’execució completa de la resolució judicial encara està pendent ja que no s’han retirat els residus i no s’ha restaurat l’espai a la situació prèvia a l’autorització ambiental. De fet, Vila ja va exposar al seu moment que no són partidaris de buidar l’abocador. En aquest sentit, el juny de l’any passat la Generalitat va recórrer una altra interlocutòria del TSJC que donava sis mesos a l’administració catalana perquè iniciés les obres de restauració, i un termini de dos anys per acabar-la.

La Generalitat ha completat aquest recurs amb tres informes que l’Agència de Residus de Catalunya va encarregar als Col·legis catalans d’Ambientòlegs, d’Enginyers Industrials i de Geòlegs. Els tres arriben a la mateixa conclusió: la millor opció és deixar els residus on estan i segellar l’abocador -és a dir, coincideixen tots amb el posicionament manifestat per Santi Vila el desembre de 2014. A part de considerar que és impossible fer la retirada dels residus en dos anys -diu que els 2,8 milions de tones que hi ha no es podrien acabar de treure fins al 2030-, els tres Col·legis afirmen que el buidatge i trasllat dels residus a un altre abocador tindria conseqüències negatives per l’impacte ambiental, per a la salut dels veïns de l’abocador, la seguretat, la higiene i la salut dels treballadors, alhora que implica buscar un nou destí. Així, entre el compliment de la sentència -retirar els residus i restaurar l’espai- i mantenir-los a Vacamorta, però segellats, els tres Col·legis de tècnics sostenen que aquesta darrera és la millor opció o, com apunta el document, «és la que comporta, amb diferència, menors conseqüències negatives». A més, és l’opció més econòmica.

Els Col·legis plantegen fins a cinc opcions que es podrien considerar sobre el futur de les deixalles que s’acumulen a Vacamorta.

Manca d’abocadors

La cinquena la plantegen els Col·legis de Geòlegs i Enginyers Industrials, que «consideren oportuna i, en cert sentit la millor, continuar el reompliment de l’abocador tal i com està previst en el projecte d’explotació de l’abocador». En l’apartat de conclusions, el Col·legi de Geòlegs introdueix la possibilitat que «es podria valorar la continuïtat de la pròpia activitat de dipòsit controlat, tenint en compte la greu manca d’aquestes infraestructures a Catalunya en l’actualitat».

Més extens es mostra el Col·legi d’Enginyers Industrials en manifestar la seva aposta per mantenir l’abocador en marxa. Aquest òrgan considera que «la millor alternativa tècnica, tenint en compte els costos ambientals, els costos econòmics i la no seguretat de la viabilitat de la solució proposada per la sentència, és restaurar l’antiga argilera amb l’actual projecte, omplint amb el material previst fins a la cota marcada pel projecte i segellant el dipòsit posteriorment». El Col·legi d’Enginyers Industrials entén que segellar ara l’abocador o acaba d’omplir-lo de residus «fins al final de la seva vida útil» no implica una gran diferència ambientalment ni socialment. Com els geòlegs, afegeixen que hi ha necessitat d’infraestructures com la de Vacamorta.

D’acord amb les dades dels informes, els 2,8 milions de tones de residus -aquesta xifra difereix de la que la Generalitat va donar el 21 de novembre de 2014, quan Vila va firmar el tancament de l’abocador; aleshores es va parlar de 2,17 milions de tones- representen dos milions de metres cúbics, de manera que encara queden dos milions de metres cúbics més per omplir de residus d’acord amb l’autorització que tenia Recuperació de Pedreres SL.

Sols contra la Generalitat

Més enllà d’aquesta valoració que fan els Col·legis d’Enginyers Industrials i de Geòlegs de mantenir l’abocador actiu, el Centre d’Ecologia i Projectes Alternatius-Ecologistes de Catalunya (una de les entitats que reclama el compliment de la sentència juntament amb la PAAC i l’Ajuntament de Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l’Heura) denuncia que la Generalitat intenta evitar el compliment de la sentència ja que en tot moment s’ha posicionat al costat de l’empresa explotadora i ha recorregut contra les declaracions judicials d’il·legalitat de l’abocador.

Tampoc sorprèn a CEPA que els informes concloguin que la millor opció és el segellat, quan és el posicionament defensat per la Generalitat. I critica que els dictàmens dels Col·legis «es basen en informació parcial, amb llacunes d’informació per efectuar una adequada diagnosi». Retreu igualment a la Generalitat que els estudis no hagin estat encarregats a organismes independents i insisteix que la retirada dels residus de Vacamorta és factible i viable.