De l'entreteniment sorpresa a una situació de pànic col·lectiu

Són accions en les quals un grup es reuneix, fa quelcom inusual i es dispersa ràpidament

08.08.2016 | 07:18
De l'entreteniment sorpresa a una situació de pànic col·lectiu

Una flahsmob és una acció organitzada en què un nombrós grup de persones es reuneix en un lloc públic, realitza quelcom inusual i després es dispersa ràpidament. El que ve a ser una acció llampec.

Generalment, no tenen cap més finalitat que l'entreteniment i es convocquen per xarxes socials. El seu origen se situa a l'octubre de 2002, quan el sociòleg Howard Rheingold va preveure que la gent utilitzaria les noves tecnologies per autoorganitzar-se.

Però si una cosa ha demostrat l'acció de Platja d'Aro és que aquest tipus d'activitats pot desembocar en histèria col·lectiva quan persones alienes a la flashmob la confonen per un acte terrorista i comencen a transmetre informació confusa, imprecisa o tergiversada a altres persones, cosa que augmenta d'aquesta manera la confusió i sense saber com actuar contra el suposat perill, de manera que la gent es limita a imitar les persones que, preses d'una gran ansietat, actuen d'una determinada manera. En el cas de dimarts, fugint d'un terrorista que no existia.

Les situacions de pànic col·lectiu generalment es produeixen per algun tipus d'informació capaç de produir veritable terror en grans sectors de la població donant peu a reacccions psicològiques exagerades i pèrdues d'autocontrol que fan posar més nervioses i atemorides les persones que observen, les quals acaben imitant la conducta per por i cada vegada és més gran el nombre de persones afectades.

El pànic col·lectiu no és un fenomen nou a Espanya, la Setmana Santa del 2000 Sevilla va patir la madrugá del pánico. Una estampida humana com la de Platja d'Aro per causes que mai van quedar clares.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema