Una de cada tres persones grans ajuda els seus fills amb la seva pensió

Aquesta és una de les conclusions del tercer estudi de l'Observatori de Vulnerabilitat de la Creu Roja de Catalunya, que ha dedicat a detectar l'impacte de la crisi en les persones majors de 65 anys en els dos últims anys.

L'estudi, que s'ha elaborat d'acord amb una enquesta a 674 persones majors de 65 anys usuaris de programes de la Creu Roja, revela que set de cada deu persones grans viuen "angoixades" per l'actual situació econòmica, que consideren "la més greu" que han viscut, fins i tot en la postguerra, o la dels anys 1959, 1975, 1981 i 1993.

La responsable de l'Observatori, Anna Sabaté, va assenyalar ahir que aquest col·lectiu creu que aquesta és la pitjor crisi de la seva vida "perquè ha estat inesperada i els ha agafat quan ja pensaven que tenien la vida resolta amb una pensió més o menys digna, i perquè veuen un futur pitjor per a les generacions posteriors".

El president de la Creu Roja de Catalunya, Josep Marquès, va explicar que les persones de més de 65 anys s'estan convertint en "pilar imprescindible de la sostenibilitat social" i va ressaltar que entre els ancians existeix la percepció "de ruptura del progrés social a causa del deteriorament de l'estat del Benestar i creuen que els seus fills i néts viuran pitjor que ells".

Marquès va alertar que qualsevol mesura o política pública referida a la vellesa pot tenir repercussions sobre la xarxa familiar i social "perquè tindrà un efecte dominó".

Més demanda

La Creu Roja va atendre l'any passat 45.031 ancians en els seus diferents programes dedicats a la tercera edat, un 3,37 % més que l'any anterior, entre ells en un per pal·liar la pobresa, en què se'ls faciliten aliments i productes d'higiene de primera necessitat, al qual s'han acollit un 11 % d'ells.

Una dona, vídua, d'entre 70 i 80 anys, que en un 40 % dels casos viu sola, i amb una pensió d'entre 300 i 550 euros mensuals és el perfil tipus dels usuaris del programa de pobresa per a persones grans de la Creu Roja.

Marquès va destacar que l'estudi de la Creu Roja posa de manifest que s'estan invertint els fluxos de solidaritat intergeneracional propis de l'Estat del Benestar pels quals les generacions més joves contribueixen al benestar dels més grans finançant el sistema de pensions.

Segons l'estudi, en els dos últims anys un 18 % dels ancians han canviat la seva convivència per motius econòmics i d'aquests un 55% han hagut d'acollir algun familiar a casa seva, i el 20 % han hagut de mudar-se a la casa d'algun familiar.

Encara que aquests canvis han estat forçats per la crisi econòmica, un 50 % se sent satisfet, però un 19 % confessa que a vegades es generen situacions de tensió.

Un 43 % de les persones grans expliquen que han hagut d'adoptar mesures d'estalvi, reduint subministraments o comprant aliments més barats, un 27 % no ha pogut anar a l'òptica i un 34% no pot anar al dentista perquè no ho poden pagar.

Entre els ancians atesos en el grup de pobresa de la Creu Roja, els que tenen pensions entre 300 i 550 euros, la meitat d'ells no poden menjar amb regularitat fruita, verdura, peix i carn, i el 54 % no pot mantenir la seva llar a una temperatura adequada o posar una rentadora perquè no poden pagar el cost de la factura elèctrica o del gas.

Del 30 % dels jubilats que per primera vegada han hagut d'ajudar els seus fills, un 20 % ho ha fet en forma d'ajuda econòmica en metàl·lic, un 10 % en forma d'aliments (alguns d'ells recollits de la Creu Roja) i un 6,5 % els ha acollit a casa seva.

Les persones grans enquestades han assenyalat que el seu empobriment més gran es deriva d'un encariment de tots els productes i serveis, i perquè han d'ajudar econòmicament els seus fills, ja sigui de manera puntual o continuada.

Un 80 % de les persones grans que participen en programes de la Creu Roja afirmen no poder fer cap despesa en oci o cultura.