LA RESSACA DEL 27-S: L'ANÀLISI

Per a la independència és necessari un referèndum, segons els experts

Politòlegs i catedràtics consideren que el resultat del 27-S no avala una DUI i que caldrà celebrar un «plebiscit pur»

05.10.2015 | 13:25

El politòleg i soci de la consultoria sociopolítica Neòpolis, Gerard Quiñones, considera que «no es pot negar el caràcter plebiscitari de les eleccions, així les va presentar qui les va convocar, i la campanya electoral s'ha mogut de forma molt majoritària en aquests termes. La lectura dels resultats també ha girat entorn el concepte de plebiscit».

Quiñones, especialista en temes de participació ciutadana, reflexiona sobre el fet que «l'objectiu d'un plebiscit és que la ciutadania doni la seva opinió davant d'un determinat tema d'interès general, la independència, en aquest cas. Unes eleccions no són el millor instrument en aquest sentit. No ha d'estranyar, doncs, que no hi hagi coincidència en la lectura de resultats en funció de qui els llegeix». Per això també considera que «les eleccions han definit un mandat democràtic però no són la millor fórmula per legitimar una DUI, la qual cosa s'hauria de fer a través d'un plebiscit pur, en què no hi hagi dubtes per cap de les parts a l'hora d'interpretar els resultats. Quiñones considera que «dic una obvietat, però considero imprescindible recordar que tot seria més fàcil i clar si, com en el cas escocès, l'Estat espanyol pactés amb Catalunya la celebració d'un referèndum donant resposta, així, al plantejament de la majoria de diputats del Parlament català».

Per al professor de Dret Constitucional, Xavier Arbós, «des del punt de vista de la legitimitat, crec que una DUI no la tindria, llevat que vingués precedida d'un vot favorable en un referèndum». Arbós afirma que perquè una Declaració Unilateral d'Independència tingués una certa validació caldria «un referèndum que tingués una pregunta clara, acordada entre els partidaris i contraris de la DUI, que prèviament haguessin acordat el percentatge de participació imprescindible i la majoria que atorga la victòria. També haurien d'acordar prèviament les condicions de la campanya referendària».

Arbós valora que «sé que ni el govern del PP ni el PSOE volen autoritzar ni un referèndum així. Ni una consulta no vinculant. Per part meva, des d'aquest diari i d'altres mitjans m'he manifestat en favor d'una solució a l'escocesa, i ho reitero». El professor de Dret Constitucional constata que «en el full de ruta cap a la independència es planteja proclamar-la després d'aprovar per referèndum la Constitució de la República catalana. Es preveu la realització d'aquest referèndum sense supeditar-lo a l'autorització del Govern d'Espanya. Em pregunto per què, si és possible fer un referèndum constitucional en condicions sense permís de l'Estat espanyol, no és possible fer-ne un altre abans, en el moment en què l'Estat no pugui impedir-lo, sobre la independència».

Sobre el caràcter plebiscitari de les eleccions de diumenge passat, Arbòs remarca que «unes eleccions no poden substituir un plebiscit; ho he dit abans del 27-S i continuo dient-ho. No crec que ningú pugui dir que s'ha guanyat o perdut un plebiscit en el cas concret de les eleccions del 27-S. Si ni ho eren ni ho són per a mi, tampoc eren «eleccions plebiscitàries» per a cinc de les set candidatures que s'hi presentaven».

Per al politòleg Josep Maria Reniu, membre del Consell per a la Transició Nacional, des del postulat de la CUP que optin per no defensar una DUI que ells volien de trencament és lògic». Reniu creu que «l'alternativa és la que figura al full de ruta de Junts Pel Sí, amb una independència en tres fases: declaració d'inici del procés, procés de transició, per crear les estructures d'Estat, pel reconeixement internacional i el dia a dia i finalment, quan ja s'ha completat, doncs la proclamació efectiva de la independència». El professor de la UAB considera que «en l'escenari en què estem està perfectament legitimat per tirar-se endavant, però la Declaració Unilateral de trencament tal com la planteja la CUP és obvi que ha quedat desactivada». Pel que fa al caràcter plebiscitari de les eleccions del 27-S, Reniu afirma que «han tingut el caràcter plebisciari que es perseguia no només per a Junts pel Sí i la CUP, sinó que també els l´ha donat la campanya del Partit Popular». «Sabem que no són un plebiscit, i que l'important serà un referèndum, però sí que s'han pogut entendre en clau de suport o rebuig al procés endegat cap a la independència».

El politòleg i també soci de la consultoria Neòpolis Daniel Tarragó considera que des d'un punt de vista electoral l'independentisme ha tingut un èxit aclaparador però el que es pretenia era una mica impossible. «Era difícil que Junts Pel Sí tingués una majoria absoluta i que a més amb els vots de la CUP, tots dos junts superessin el 50%. De vegades s'exigeix des del Govern de Madrid una victòria molt clara perquè la puguin acceptar. Però a la premsa internacional queda molt clar el que ha passat. Amb una participació tan alta, el vot espanyolista no s'ha imposat com s'anunciava», assenyala.

Tarragó considera que hi ha legitimació per tirar endavant una DUI perquè «la majoria absoluta dels diputats són independentistes i seria legítim, però abans de declarar una DUI cal estar segur que tens unes estructures d'Estat que et permeten funcionar com a Estat i, a més la DUI no serveix de res si no hi ha reconeixement internacional. No seria prudent». En aquest sentit Tarragó es pregunta si encara que el resultat hagués estat molt més ampli en favor de l'independentisme, «fer una DUI no seria igual de temerari?». En resum, Daniel Tarragó assenyala que la DUI forma part d'una estratègia negociadora que ha d'acabar amb una negociació i que «ha de ser refrendada després a les urnes amb un plebiscit, amb un referèndum».

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema