Els pagaments dels 630.000 euros que el Palau de la Música va donar a la fundació Trias Fargas, afí a CDC, a través de convenis de col·laboració anuals, no es van fer constar en la comptabilitat oficial de l'entitat cultural, segons van dir ahir empleats de l'àrea financera.
Diversos treballadors del Palau de la Música, tres d'ells de l'àrea de comptabilitat de l'Orfeó Català i la Fundació, van declarar com a testimonis davant el tribunal l'Audiència de Barcelona que jutja l'espoliació, al qual un d'ells ha reconegut que es va alertar la Generalitat de moviments sospitosos, sense que aquesta actués.
Els administratius de l'Associació Orfeó Català -que no estava auditada- i de la Fundació del Palau de la Música han confirmat que els pagaments a la Trias Fargas, actual Catdem, no es van efectuar a través dels comptes oficials d'aquestes entitats i han insistit que no els consta que la institució cultural signés cap conveni amb cap institució per fer donacions.
També els testimonis van reconèixer que mentre Fèlix Millet i Jordi Montull van dirigir la institució hi va haver «rumors» de l'existència de comptes bancaris titularitat de l'Orfeó Català que no formaven part de la comptabilitat oficial de l'entitat.
La Fiscalia sospita que els convenis de col·laboració pels quals el Palau va donar 630.000 euros a la Trias Fargas, que Millet va signar a esquena dels òrgans directius de la institució, emmascaraven el pagament de comissions de la constructora Ferrovial a CDC a canvi de l'adjudicació d'obra pública.
El testimoni dels empleats de comptabilitat va donar aire a les tesis del fiscal Anticorrupció, que creu que les comissions il·legals es van fer arribar a CDC també a través de factures falses de proveïdors del partit, que van carregar al Palau treballs que havien prestat per a campanyes electorals de la formació.
En aquest sentit, van dir que les factures que les empreses proveïdores de CDC New Letter i Letter Graphic van justificar en treballs de bustiada per al Palau de la Música eren excessives per comparació al cost de serveis similars i han detallat que la forma de pagament d'aquestes no era l'habitual, atès que s'abonaven de forma «immediata» i no a final de mes.
«146.000 euros per una feina de bustiada em sembla absolutament exagerat», va dir Cristina G.J., empleada de la secretaria de l'Orfeó Català que ha insistit que no coneixia les empreses New Letter i Letter Graphic, ja que l'enviament de correspondència del Palau anava a càrrec d'una altra companyia.
La testimoni va recalcar a més que no coneix cap cas en què l'Orfeó Català, que es nodria principalment de les aportacions de la Fundació del Palau i de subvencions públiques a través del Consorci, signés convenis per donar diners.
També David R., que des de 2006 va treballar en el departament de comptabilitat de la Fundació i el Consorci sota la direcció de Gemma Montull, va sostenir que mai no va saber res dels pagaments a la Trias Fargas i que li sembla «estrany» el conveni de col·laboració amb el Palau, atès que la missió d'aquest «era rebre més que donar».
Al Palau només s'obeïa
El testimoni va admetre que, quan va accedir als comptes no oficials una vegada va esclatar l'escàndol de l'espoliació, les factures girades per New Letter i Letter Graphic li van semblar «sospitoses perquè no formaven part del circuit habitual de pagaments i tenien imports molt elevats».
Segons David R., mentre Millet i Montull dirigien el Palau eren «evidents» les nombroses sortides en efectiu dels comptes de l'entitat, a través de xecs pagats en finestreta, «perquè no seguien el circuit habitual de comptabilitat».
David R. va explicar que al Palau «no es preguntava res, només s'obeïa perquè el lideratge era absolut».
