El govern espanyol recorrerà al TC si el Parlament permet el vot delegat dels diputats a Brussel·les

El president espanyol vol que el futur president de la Generalitat estigui "net" de causes judicials

17.01.2018 | 09:31
Mariano Rajoy.

El govern espanyol recorrerà demà mateix davant del Tribunal Constitucional si la Mesa d'edat del Parlament permet als cinc diputats de Brussel·les delegar el vot.

Fonts de l'executiu apunten que, en el cas dels diputats que estan empresonats (Oriol Junqueras, Jordi Sànchez i Joaquim Forn) volen esperar a estudiar la fórmula que esculli el Parlament abans d'anar al TC. L'objectiu és evitar que els cinc diputats electes que són a Brussel·les (determinants per assegurar la majoria absoluta) puguin influir en les votacions, especialment en la d'investidura.

En una conversa informal amb periodistes a una recepció a la Moncloa, el president espanyol, Mariano Rajoy, considera que la "pitjor" opció seria que Carles Puigdemont fos el candidat. També veu com a "opció dolenta" que l'escollit fos Junqueras o qualsevol altra persona amb causes judicials obertes i, per contra, considera que el que donaria un "missatge de tranquil·litat" seria un candidat "net" de causes judicials. A la Moncloa creuen que no hi haurà acord entre els independentistes abans del 31 de gener però no descarten un moviment a darrera hora i abans del 31 de març per evitar la repetició d'eleccions, com ja va passar fa dos anys amb la investidura de Puigdemont.

El govern espanyol seguirà amb lupa els moviments que es puguin fer dimecres al Parlament per si la Mesa d'edat pren algun acord que permeti als diputats de Brussel·les delegar el seu vot. Tenen clar que recorreran al TC qualsevol decisió administrativa per fer possible que els cinc diputats puguin votar sense estar físicament a Catalunya.

L'executiu espanyol és taxatiu quan es refereix als diputats que estan a Brussel·les però, en el cas dels tres diputats que són a la presó, vol esperar primer a veure quina fórmula escull la Mesa abans de decidir si la recorre o no. En la interlocutòria del passat divendres, el jutge del Suprem Pablo Llarena deixava en mans de la Mesa la fórmula com Sànchez, Forn i Junqueras delegaven el vot en un altre diputat.

Des del govern espanyol tenen molt clara l'aritmètica parlamentària i saben que els vots de Puigdemont i els altres quatre diputats que es troben a Bèlgica són essencials per assegurar la majoria absoluta independentista. Per tant, amb el recurs al TC pretenen que no puguin influir en les votacions i, per tant, forçar els seus partits a deixar-los al marge i fer entrar altres membres de la llista si volen conservar la majoria a l'hemicicle.

També consideren que la Mesa no pot facilitar cap canvi del reglament per permetre la delegació del vot perquè, segons fonts properes al govern espanyol, aquests canvis s'han de fer amb un president investit, amb la legislatura ja en marxa i a través de comissions legislatives. Per tant, si la Mesa fes cap pas en aquest sentit també s'impugnaria davant del TC.

No veuen possible un acord abans del 31 de gener


El calendari fixa que, després de la constitució del dia 17, el primer intent per investir president és el 31 de gener i, si no hi ha acord, una segona oportunitat el dia 31 de març. Des del govern espanyol asseguren que els recursos al TC no aturarien el calendari (tampoc la constitució del Parlament, que la donen per feta) i preveuen que no hi hagi acord entre les forces independentistes per proposar un candidat abans del 31 de gener.

Ara bé, no descarten que hi hagi un acord de darrera hora (abans del 31 de març) per salvar la legislatura i evitar la repetició d'eleccions, com ja va passar el gener de 2015 quan la CUP bloquejava la investidura d'Artur Mas, que va proposar en el seu lloc Carles Puigdemont.

De fet, creuen que als independentistes no els interessa repetir les eleccions i que, per tant, buscaran la manera d'investir un candidat. A més, apunten que Puigdemont "s'està quedant sol", també dins les files del seu partit.

Un candidat "net"


Des de la Moncloa creuen que la manera de "passar pàgina" després de la declaració d'independència és que hi hagi un canvi d'interlocutors. De fet, en una conversa informal amb els periodistes, el mateix Rajoy reconeix que, entre la "pitjor" de les opcions, seria que es tornés a proposar Carles Puigdemont. Tampoc veu amb bons ulls que s'aposti per Junqueras o per qualsevol altra persona que tingui causes judicials obertes i, en canvi, conclou que l'opció que enviaria un "missatge de tranquil·litat" seria un candidat "net", és a dir, que no tingués cap causa pendent amb la justícia.

Des del govern espanyol creuen que Puigdemont "s'ha quedat sense discurs" i, fins i tot, eviten pressionar-lo perquè torni. "Puigdemont és presoner dels seus mateixos actes, que torni quan vulgui", afirmen fonts properes a Rajoy.

Des del govern espanyol asseguren que si hi ha investidura a distància de Puigdemont el 155 es mantindrà vigent i, novament, ho portaran davant del TC. De fet, les mateixes fonts confirmen que ja tenen el recurs escrit per estalviar temps i poder recórrer aquesta investidura (si es produís) de la manera més ràpida possible.

Evitar el debat sobre si hi ha rebel·lió


En una entrevista a la Cadena Ser, l'expresident espanyol Felipe González ha qüestionat que es pugui condemnar per rebel·lió el Govern i els 'Jordis'. Una declaració que no ha agradat al govern de Rajoy, que assegura que un expresident no hauria d'opinar de decisions judicials. "Això està en mans del Suprem, el govern no hi té res a dir", sostenen.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook


Enllaços recomanats: Premis cinema