Quan l'actual alcalde de Santa Coloma de Farners, Joan Martí (ERC) va anar de visita oficial a Barcelona per veure el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, li va dur tres regals: ratafia, galetes i un llibre titulat « Honorables. Cartes a la pàtria perduda». El llibre duia una dedicatòria del mateix autor (que a la vegada havia facilitat l'obra al batlle) i que acabava amb la signatura: Quim Torra. Llavors, ni un ni l'altre sabien que en realitat era un regal «de president a president». I que el dugués l'alcalde de Santa Coloma de Farners no era casualitat.

Torra, escriptor, editor i advocat, manté una estreta relació amb la capital de la Selva des de fa anys. Gairebé de tota la vida. És on encara viu la seva família i on ell mateix passa nombroses estones. Però comencem des de l'inici.

El que serà el 131è President de la Generalitat va néixer a Blanes el 28 de desembre de 1962 (ara té 55 anys). Allà hi va passar els primers anys d'infància per la feina del seu pare, Quim Torra Fàbregas, que va morir fa aproximadament un any. El seu pare, enginyer industrial, era llavors uns dels alts càrrecs de l'antiga tèxtil blanenca S.A.F.A.

Passats els primers anys a la porta de la Costa Brava, es van traslladar a Barcelona (on el Quim actual evolucionaria) per acabar la família a Santa Coloma. Allà, el pare en va esdevenir regidor d'Urbanisme el 1991 (CiU). El vincle, doncs, amb la capital selvatana l'ha mantingut permanentment

No només elabora la seva pròpia ratafia. També ha estat el pregoner de la Festa Major (2011) i, precisament, avui té marcat a l'agenda llegir el pregó de la XIII Festa de la Revolta dels Segadors en aquesta mateixa localitat.

Política, ANC i Òmnium

A Barcelona i a l'estranger, però, ha fet carrera professional. Sense carnet de partit (tot i que va estar vinculat a Reagrupament a Girona i abans al sector independentista d'Unió, impulsor del moviment El Matí) ha apostat per la llista sense polítics. L'editor va acabar de número 11 per Barcelona a la llista de JxCat en les eleccions del 21-D, just darrere d'Elsa Artadi. Home de confiança de Puigdemont, Torra va ser un dels primers dirigents a visitar-lo a la presó alemanya de Neumünster.

La trajectòria política de Torra va començar en moviments socials, com quan el 2011 va ser nomenat president de l'associació independentista Sobirania i Justícia i va ser triat a més com a membre del consell permanent de l'Assemblea Nacional (ANC). El 2012 va ser nomenat director del Born Centre Cultural, un dels símbols de l'independentisme per les restes de les cases derruïdes després de la guerra de Successió de 1714.

Ja era vicepresident d'Òmnium Cultural, però va el 2015 va ser designat president de l'entitat, interinament, en substitució d'una Muriel Casals que entrava al Parlament com a diputada per Junts pel Sí. Va liderar Òmnium entre juliol i desembre, quan va passar el testimoni com a president de l'entitat a Jordi Cuixart, i posteriorment va ser nomenat director del Centre d'Estudis de Temes Contemporanis de la Generalitat.

De l'estranger a l'articulisme i l'assaig

Llicenciat en Dret per la UAB, va treballar durant anys a l'empresa privada abans de traslladar-se a Suïssa, on va ser executiu d'una companyia asseguradora dos anys, i va tornar a Catalunya per dedicar-se a l'articulisme i a l'assaig polític. Ara dirigeix la Revista de Catalunya i col·labora amb la publicació digital Esguard.

Ha publicat una desena de llibres sobre història de Catalunya, el periodisme i biografies. El 2009 va rebre el Premi Carles Rahola d'assaig per Viatge involuntari a la Catalunya impossible, un recorregut per la història del periodisme català en l'època republicana. El 2008, Torra va fundar l'editorial A Contravent, especialitzada en el periodisme literari i d'humor, que s'ha centrat en la publicació d'assajos i en la recuperació de l'obra periodística catalana de les dècades dels anys 1920 i 1930.

«Projecte republicà»

Presideix la Comissió de l'Estatut dels Diputats i va intervenir a l'hemicicle del Parlament l'1 de març quan va proclamar que, amb l'aprovació d'una proposta de resolució del seu grup «sobre la restitució de les institucions catalanes», es posava en marxa «el projecte republicà per a Catalunya».

A escala personal, se'l considera un independent amb «profundes conviccions republicanes», segons l'alcalde de Santa Coloma, i «l'avala cap al futur». Un home d'una «cultura fantàstica, erudit i amb capacitat d'anàlisi i perspectiva del passat i del present» amb una «visió transversal de república». I també «preparat», segons Martí, i no «de palla», com alguns anomenen el designat per Puigdemont. El temps ho dirà tot.