Set anys de presó per a dos mossos per detenir il·legalment, vexar i agredir un jove durant el toc de queda

L’Audiència de Barcelona recrimina a quatre agents la “desproporció” en la seva actuació i que falsegessin un atestat

Vista general, a través de videoconferència, del judici contra quatre mossos d'esquadra per detenció il·legal i falsedat durant el confinament.

Vista general, a través de videoconferència, del judici contra quatre mossos d'esquadra per detenció il·legal i falsedat durant el confinament. / TSJC

ACN

ACN

L’Audiència de Barcelona ha condemnat a penes de fins a set anys de presó i 12 anys i mig d’inhabilitació a quatre mossos d’esquadra per la violenta detenció d’un ciutadà al barri del Raval de la capital catalana durant el toc de queda del novembre del 2020. Els quatre agents de l’ARRO van ser jutjats per lesions, detenció il·legal, falsedat documental i delicte contra la integritat moral. Hauran d’indemnitzar la víctima amb com a mínim 14.466 euros, segons la sentència avançada pel ‘Tot Barcelona’ i a la qual ha tingut accés l’ACN. Els agents s'enfrontaven a penes d'entre 8 i 15 anys de presó i a 22 d'inhabilitació.

Els magistrats imposen a tres dels acusats un any de presó amb una inhabilitació de dos anys i mig pel delicte contra la integritat moral. Al caporal i a un altre mosso, tres anys de presó i vuit d’inhabilitació a cadascun per un delicte de detenció il·legal; tres anys de presó, 1.080 euros de multa i dos anys d’inhabilitació per falsedat documental; i 1.080 euros de multa per lesions. A un tercer agent li imposen tres anys de presó per falsedat documental, i al quart, un any de presó per delicte contra la integritat.

En concret, la víctima es trobava amb uns amics quan un dels agents acusats li va donar l’alto amb l’argument que estaven al carrer durant el toc de queda vigent. Uns minuts abans, a un dels seus amics li havien pres cinc euros en voler comprar una beguda, i l’afectat va recriminar a un dels agents que perseguís la persona que li havia pres en lloc d’aturar-los per identificar-los. En resposta, el caporal va agredir-lo amb les dues mans a la cara, el va empènyer tirant-lo a terra i el va immobilitzar. Quan l’afectat va cridar per demanar ajuda, fixa la sentència, altres agents van afegir-se a l’agressió, mantenint la immobilització i en cap cas impedint aquesta actuació injustificada. En aquells moments, mentre era immobilitzat a terra, els agents van vexar-lo dient-li a cau d’orella frases com “ets brossa, una merda”.

Lesions físiques

Els fets van provocar-li diverses lesions físiques, com ara el trencament de dues peces dentals i hematomes, així com un quadre de simptomatologia post-traumàtica que va requerir-li teràpia setmanal els dos mesos següents. A més, l’afectat va ser detingut sota la falsa acusació d’haver propinat una puntada de peu al caporal, fet que no va succeir, tal com mostra el vídeo del moment. En concret, els agents van redactar a la minuta policial que “hi havia un grup de tres persones sud-americanes, alterats, agressius, escridassant als agents i desobeint les seves indicacions”.

La sentència assegura que “l’ús de la força va ser innecessari, excessiu i esproporcionat” i que no hi havia “cap necessitat de realització d’aquestes accions que van atemptar contra la integritat moral” del jove, “que no podia esperar que la policia, garant del compliment dels seus drets i de la seva seguretat, actués d’aquesta manera”. Així mateix, considera provat que el jove va ser detingut sense haver comès cap delicte, i “no de forma transitòria i breu, sinó des de les 23.30 hores en què succeeixen els fets fins a les 12.30 de l’endemà”, tot i que els agents podrien haver-lo deixat en llibertat.

Per altra banda, la resolució afirma que “els fets són constitutius d’un delicte de falsedat en document oficial”, perquè “els agents van faltar a la veritat en la narració dels fets”. A més, aquests fets, en el cas de dos dels agents, també serien constitutius “d’un delicte de denúncia falsa”, perquè imputaven al jove la comissió d’un delicte d’atemptat contra els agents de l’autoritat que no havia tingut lloc.

Indemnització

Finalment, la sentència descarta l’aplicació de l’atenuant de reparació del dany. Abans del judici i “amb un clar component tàctic”, els agents van abonar una quantitat total de 3.400 euros, que suposava una reparació econòmica molt inferior a la indemnització sol·licitada. La sentència destaca que durant els quatre anys que ha durat el procés, no s’ha abonat cap quantitat, quan els agents tenen la possibilitat econòmica de fer-hi front: podrien haver mitigat el dany de la víctima, que ni tan sols va poder fer front a les lesions odontològiques per manca de mitjans.

Des d’Irídia, acusació popular, valoren positivament la sentència, en considerar la “resposta penal contundent i a l’alçada de la gravetat dels fets, cosa que dona un missatge de tolerància zero davant una pràctica inacceptable com és la de detenir il·legalment i falsejar l’atestat per justificar maltractament policial”.