Enguany es compleixen cent anys de la instal·lació del primer consultori mèdic a la població de Figueres que va disposar de raigs X. Estava al carrer de Sant Antoni, exactament a la part posterior de l'edifici que avui es l'Escola d'arts i ofici Fundació Clerch i Nicolau. Recordem que només feia tretze anys que la medicina coneixia els raigs X quan es van començar a aplicar a Figueres.
L'Ajuntament de Figueres va felicitar el seu promotor en considerar que "la instal·lació de l'equip era tan perfecta, com a bon segur no n'hi ha una altra a Espanya". Era tota una novetat. El seu promotor era el fill del pastor protestant de la població. Era Lluís Lòpez-Rodríguez Murray, nat a Figueres (1883-1937)
El consultori mèdic estava en el local situat al carrer de Sant Antoni, número 32, en un edifici que havia estat construït en el 1884 quan el pastors protestants, els germans Alexandre i Lluís López Rodríguez, que provenien de València i que ensenyaven a les escoles evangèliques de Roses i Vilabertran, van adquirir a Figueres la finca del carrer Nou, número 53, el qual tenia la façana posterior a l'esmentat ?car?rer de Sant Antoni.
Aquests pastors protestants s'havien instal·lat a Figueres l'any 1876 en una capella que estava en un local del carrer de la Muralla, però als tres anys es van traslladar a l'esmentat carrer Nou, actualment l'esmentada ?Escola d'Arts i Oficis, amb el nom de Figueres. Evangèlica ?Missión. Anunciaven també que era la primera església baptista que hi havia a Espanya. En el 1889 van refer l'edifici tal com és ?actualment i van ampliar-lo amb una primera planta. El projecte fou del mestre d'obres figuerenc Josep Puig i Soy i, ?posteriorment, l'edifici fou coronat amb una espadanya per colocar-hi una campana, que mai s'hi va posar.
El 1884, el pastor protestant va comprar una casa per destinar-la a domicili particular que estava situada en una zona despoblada en el camí de Les Forques, que anava al poble de Santa Llogaia, i que avui és el carrer de Santa Llogaia, que llavors encara era un lloc allunyat del nucli urbà. Per la part posterior arribava fins el carrer de Sant Pau. Hi havia una gran horta, amb arbres fruiters, regada per l'aigua d'un abundós pou i un modern molí, que va ser conservat durant una colla d'anys. Allà, l'any següent, hi van muntar un petit hospital per als seus fidels, que constava de "una sala con dos alcobas independientes, limpia y ventilada, con carácter provisional y hasta que hayan desaparecido los osbtáculos que impiden por ahora la construcció de un hospital particular para los disidentes de la secta catòlica que no hallan acogida en el Hospital civil de la ciudad". Era conegut popularment com "el xalet dels protestants".
L'edifici de l'Hospital de ?Caritat de Figueres estava aleshores al carrer Nou, funcionava des del 1608 i disposava d'una concòrdia eclesiàstica, amb capellà catòlic propi i un posterior servei de monges de l'Orde del Carme.
L'activitat del petit hospital que havien muntat els dos pastors protestants al carrer de Pere III, va animar el fill d'un d'ells, l'esmentat Lluís López-Rodríguez Murray, a obrir una clínica de raigs X a la part posterior de l'església protestant dels seus pare i oncle i que tenia l'entrada pel carrer de Sant Antoni. Ell havia fet el batxillerat a l'institut de Figueres i tot seguit va estudiar medicina a la Universitat i a l'hospital de Londres, en les especialitats de fototeràpia i electroteràpia, i era membre de la Societat Rontgen. Anunciava que el servei de raigs X que havia muntat a Figueres era un "equip tan perfecte com, a bon segur, no n'hi ha altre a Espanya".
Tenia la consultat tots els dies, menys els diumenges i dies festius al matí i s'anunciava com un dels més moderns i a l'altura dels millors de la seva classe a Anglaterra, Alemanya i Estats Units. Informava que tractaven la tinya, la folicutilis de la barba, la sicosis en una sola sessió, la depilació, el càncer, les queloides, les ulceres, la micosis, les leucèmies, les lipomes, entre altres activitats. També diagnosticava fractures, asifags, uretres, afeccions de la aorta, flebitis, disconformitats congènites, periostitis, necrosis, cossos estranys, pedres als ronyons i vies urinàries. Anunciava que aquest tractament modern exigia que els malalts havien de tornar solament cada dotze dies, ja que era molt efectiu.
L'edifici de la família protestant del carrer Nou i Sant Antoni, fou venut l'any 1931 a l'Ajuntament de Figueres que el va comprar a mitges amb la Generalitat de Catalunya, i en el qual hi ha establir-hi l'Escola d'Arts i Oficis, amb les rendes que havia deixat per aquesta finalitat el benefactor Joan Clerch i Nicolau, per un ensenyament gratuït pels joves figuerencs. Fou inaugurada el 6 de maig del 1933 amb l'assistència del president de la Generalitat de Catalunya, Francesc Macià, i que fou sostinguda amb cabals de la fundació i amb les aportacions de la Generalitat i de l'Ajuntament.
Lluís López-Rodríguez i Mur?ray aleshores va ser una temporada president de la Creu Roja de Figueres i tenia el local al carrer de la Muralla i després al carrer de Monturiol. Va veure l'ocasió per ampliar la seva activitat fora de l'àmbit catòlic en considerar que la Creu Roja no era una institució religiosa. El servei fou decomissat pel govern en el 1936 a l'inici de la Guerra Civil.
Per la pràctica religiosa els protestants es van trobar amb dificultats després de la Guerra Civil 1936-39 fins que foren autoritzats a renovar la seva activitat en el 1945 a una casa del carrer del Mar, i en el 1958 es feren un local propi al carrer Manel de Falla.
En aquells primers anys, era el 1927, també es va muntar a Figueres una clínica dita del Sagrat Cor, al capdamunt del carrer de San Pere, número 25, a tocar l'edifici del Teatre Municipal, en la qual s'anunciaven també els serveis de raigs X amb "instal·lacions fixes i portàtils". Igualment es va obrir un despatx mèdic amb raigs X a la plaça de la Palmera, pel doctor Ernest Vila i Moreno (1884-1960) on feia "Operacions de cirurgia moderna" que va mantenir fins l'any 1944 que, juntament amb el doctor Antoni Bruses, va inaugurar una clínica pròpia, dita de la Santa Creu, al carrer Santa Llogaia, justament on abans hi havia hagut el xalet dels protestants. En el 1940 es va obrir una altra clínica privada també amb raigs X, dita de Catalunya, que estava a la ronda del Firal i que després es va traslladar al carrer Vilallonga, el qual posteriorment es va convertir en un centre geriàtric, i al poc temps una altra, dita de la Salut al carrer Magre número 2, que també va deixar de funcionar.
* Cronista Oficial de Figueres
