Una hora i 20 minuts. Aquest és el temps de viatge que hi haurà, en tren, des de Girona fins a Lleida un cop estigui construït el nou Eix Transversal Ferroviari. Actualment, en cotxe es triguen tres hores i mitja a fer aquest mateix recorregut. La nova línia ferroviària tindrà 254 quilòmetres de longitud i deu estacions, dues de les quals a les comarques gironines: Santa Coloma de Farners i l'aeroport de Vilobí d'Onyar, des d'on connectarà cap al centre de la ciutat. Així doncs, els passatgers podran utilitzar l'intercanviador de l'alta velocitat a l'aeroport o bé seguir en direcció a Girona i França, en aquest cas sense haver de baixar del comboi. A partir de l'aeroport, els trens podran utilitzar les vies de l'alta velocitat o les convencionals adaptades ja a l'ample internacional.
Tot i que feia molts anys que se'n parlava, el projecte va començar a "caminar" realment l'any 2005, quan va ser presentat pel Departament de Política Territorial i Obres Públiques després que s'haguessin descartat moltes altres propostes que passaven per la Cerdanya, el Ripollès o la Garrotxa. No ha estat fins ara, però, que el conseller Joaquim Nadal (PSC) li ha donat el vistiplau definitiu, després de l'informe favorable de la Comissió d'Urbanisme de Catalunya. A partir d'aquest moment, ja es podran fer les reserves de sòl necessàries per començar-lo a tirar endavant ja no sobre el paper, sinó sobre el terreny.
Un cop estigui construïda la línia, el recorregut entre Girona i Lleida durarà només 1 hora i 20 minuts, mentre que Vic i Girona quedaran unides amb tan sols 23 minuts. Per aquestes vies passaran combois de viatgers, a una velocitat de fins a 250 quilòmetres per hora, i de mercaderies, que podran anar fins a 120.
Respecte a l'últim projecte, que va ser presentat l'any 2008, el traçat ha experimentat algunes modificacions. Així, el tram entre Vic i Girona (que és el més complicat, ja que és molt abrupte i requereix la construcció de nombrosos túnels i viaductes) s'ha modificat, suprimint el doble ramal previst a Vilobí i Santa Coloma. En canvi, s'ha apostat per un traçat únic al sud de la C-25, que, segons Política Territorial, permetrà preservar el patrimoni cultural que hi ha al nord de l'Eix i integrar la infraestructura al seu entorn sense que se'n ressenti la funcionalitat.
El tram entre Vic i Girona compta amb 59 quilòmetres de longitud. Al nord de la capital d'Osona s'ubicarà una nova estació -al terme municipal de Gurb-, on hi haurà un intercanviador amb els serveis de Renfe. Des d'allà, l'eix creuarà les Guilleries en un tram majoritàriament en túnel i arribarà així fins a la plana de l'Onyar i a Santa Coloma de Farners, on es preveu que la nova estació se situï al nord del municipi. Des d'aquí, la línia es dirigirà cap a Vilobí d'Onyar, on connectarà, a través de la línia del TAV, amb la ciutat de Girona.
Per la Generalitat, l'impuls d'aquest nou eix significa "trencar" la radialitat de la xarxa ferroviària -fins al moment, totes les línies neixen o moren a Barcelona-, així com dotar les comarques de l'interior de Catalunya d'un transport de viatgers "competitiu". De fet, les vies passaran per 57 municipis, dels quals deu tindran estació (vuit seran noves) i donaran servei a nou comarques.
El recorregut no només està pensat per unir les principals ciutats, sinó que també posa un especial èmfasi en els aeroports, per tal de permetre connexions a més llarga distància amb els trens d'alta velocitat i els avions. Així doncs, els combois tindran parada tant a l'aeroport de Vilobí d'Onyar com al de Lleida-Alguaire, i també facilitaran la connexió amb l'aeròdrom d'Igualada-Òdena. La resta de parades seran la de Lleida-Pirineus (situada a la capital del Segrià), Mollerussa, Tàrrega, Cervera, Igualada, Manresa, Vic i Santa Coloma de Farners. A cadascun dels trams el recorregut durarà, com a màxim, entre 20 i 30 minuts.
A més, també es construiran quatre intercanviadors de viatgers: el de Lleida-Pirineus, des d'on es podrà agafar el TAV i els trens de Renfe, a Igualada, on es podrà accedir als Ferrocarrils de la Generalitat fins a Barcelona, Manresa, on connectarà amb Renfe, i Vic, on hi haurà un enllaç amb la línia Barcelona-Puigcerdà. A més, un ramal des d'Igualada a Martorell connectarà amb les línies de mercaderies cap al Port i les de viatgers cap a Barcelona.
Els primers càlculs estimen que, perquè la nova línia sigui una realitat, caldrà invertir-hi uns 6.500 milions d'euros. La seva construcció, però, no serà gens senzilla: el 52,2% del recorregut (133,5 quilòmetres) serà en túnel, i el 9% (22,8 quilòmetres) adoptarà la forma de viaducte.
Un cop ja s'ha definit clarament el traçat i les seves característiques, ara ja es podran començar a fer les primeres reserves de sòl necessàries per convertir-la en una realitat.
