Exjugador internacional d'hoquei, va aprofitar la competició per estudiar arquitectura. Avui té despatx a Blanes i aspira a presidir la demarcació de Girona del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya.

No és millor que continuï l'actual junta, que ja té experiència?

La junta actual ha fet la feina en temps difícils, i amb la crisi que hi ha, potser és el moment de donar l'alternativa a gent nova.

En què no ha sigut prou eficient l'actual junta?

Potser tenint en compte l'entorn al qual em referia abans, i tot allò que ha patit la construcció en els darrers anys, s'han retallat serveis als col·legiats.

Què és el primer -o més important- que farà si surt elegit president?

No és que ho decideixi jo, sinó la gent que m'ha proposat posar-me al capdavant d'aquesta candidatura: donar més serveis, serveis reals, a tots els col·legiats, sigui un arquitecte que té un petit despatx o el gran arquitecte famós. I, d'altra banda, una bona gestió del Col·legi; defensar els interessos de l'arquitecte i fer un bon servei a la societat. Transmetre molt clar que els arquitectes donem un servei molt important a la societat.

Per què ha de deixar de ser president Frederic Cabré?

(Riu). Perquè està be que gent nova aporti aquell servei directe al col·legiat que li deia i que potser s'ha trobat a faltar. Tampoc no cal en aquests moments fer grans plans ni grans projectes. Toca simplement estar al costat del col·legiat i de les necessitats de la societat.

Els arquitectes sempre viuen bé, amb crisi o sense?

Nooo, què va. Hi ha arquitectes que toquen molt de peus a terra, i en aquests moments estan passant dificultats, com les passen altres col·lectius (metges, advocats, etc). Però, per l'aprenentatge que ha hagut de fer, l'arquitecte és un lluitador. I, a més, genera feina.

Quina obra arquitectònica li hauria agradat projectar ?

Uf, n'hi ha moltes. Una podria ser el Guggenheim de Bilbao. També la Fundació Miró, de Barcelona. També sóc admirador de les obres que podríem anomenar l'Escola d'Arquitectura d'Olot.

I quina enderrocaria ràpidament si pogués?

Totes aquestes infraestructures que afecten el medi ambient i tenen un fort impacte paisatgístic. Més d'una d'aquestes es podria enderrocar tranquil·lament. I incloc aquí algunes carreteres, autovies i ponts que compleixen aquestes condicons que li he dit.

Quedarà bé un pavelló a la Devesa de Girona?

He, he. Com qualsevol edifici que té una certa implantació, és tema de debat. Si està ben dissenyat pot integrar-s'hi. Però primer cal veure si compleix aquestes directrius, que cada vegada tenim més clares, de respecte al paisatge i al medi. Directrius, per cert, que altres països europeus sempre han tingut força més clares que nosaltres. Es pot fer, però s'ha d'estudiar molt.

Quanta culpa tenen els arquitectes de l'actual imatge de bona part de la Costa Brava?

Els arquitectes són uns agents més de la construcció. En la mesura que hi han intervingut, tenen tanta culpa com poden tenir els polítics, els promotors, els construcors i, fins i tot, els mateixos propietaris. Nosaltres som una part més de les coses que s'han fet malament i de les que s'han fet bé. Que també s'han fet molt bones obres, a la Costa Brava; hi ha edificis molt bonics.