diumenge DIETARI

Palamós, i ara Roses, semblen decidits a apostar pel turisme de creuers, consistent a rebre durant uns minuts milers de persones que descendeixen en massa d´un vaixell i que es gasten alguna pela en el comerç local. A Palamós diuen que això els dóna diners. Benvinguts siguin.

Com tot, els creuers ja no són el que eren. Aquella aura exclusiva descrita per Agatha Christie a, per exemple, Mort en el Nil, fa anys que, en general, s´ha evaporat. La gran majoria de creuers no deixen de ser -amb el mal gust i amb màquines expenedores de pipes i xocolatines incloses- com grans hotels de la costa del Sol que suren i van d´un lloc a l´altre, amb concursos de samarretes molles, mal alcohol a dojo, bufets, piscines massificades... I amb gent que puja i baixa durant uns minuts a infinitat de ports. Fins al punt que quan acaben el creuer, en el record, els queda gravada la meravellosa illa grega de Taormina i el magnífic teatre grecoromà de Palamós.

diumenge Pòquer o futbol?

Sempre m´ha semblat que el Girona de futbol està portat com si fons una timba il·legal de pòquer. I Josep Gusó té unes maneres, un estil, i un aspecte, més propi d´un gran tafur del Mississipí, que no pas de gestor diligent. I ja se sap que aquelles timbes acabaven amb uns que es feien rics i amb uns altres empassats pel riu amb el cos farcit de plom. En el cas del Girona allò que es diu ric, no crec que se n´hagi fet ningú. Com a màxim s´hauran passat uns anys alimentant, amb barra lliure, tot tipus de baixes passions. Poca cosa més. Acabar amb el cos ple de plom i al riu és més probable... encara que només sigui en el terreny de les metàfores.

dilluns córrer i fugir

L´Ajuntament de Girona ha posat en marxa un programa per ensenyar tècniques de defensa personal a les dones maltractades o en risc de ser maltractades. És un dels aspectes del programa, que és molt més complex i ric que aprendre unes quantes tècniques de la mà buida. També inclou un treball psicològic encaminat a reforçar la personalitat de la dona i la seva autoestima, amb la finalitat de dotar-la de fortalesa.

Jaume Coca, policia municipal de Girona, cinturó negre de karate, i encarregat del treball físic d´aquest programa, diu que seria un engany dir a una persona que ha patit molts maltractaments que «a partir de les classes es podran defensar». Coca els ensenyarà unes quantes tècniques d´autodefensa, que inclouen l´ús d´una bossa o un paraigua -si en porten- per si en un moment donat els pot servir. Però adverteix que la millor defensa és, en moltes ocasions -un servidor creu que quasi sempre- córrer i fugir. El problema és que en la majoria de casos el maltractador és tant o més planificador i perfeccionista que un psicòpata de pel·lícula. Ho demostra l´insuportable nombre de dones mortes en mans d´aquestes anomalies de l´espècie.

dimarts endesa i el temps

Els alcaldes de Lloret de Mar, Platja d´Aro i Sant Antoni han coincidit a denunciar les males arts d´Endesa pel que fa als pagaments de les compensacions promeses als afectats per la gran apagada. Xavier Crespo ha revelat que la companyia truca als abonats proposant-los compensacions econòmiques per sota de les que van prometre públicament durant la cresta de la notícia. Dolors Padilla diu que s´estan donant casos de veïns que, amb la mateixa afectació que altres, cobren quantitats diferents.

El problema de tot plegat és precisament la cresta de la notícia. Amb la neu fosa i oblidada, les calors d´estiu, i els focus centrats en el succés del moment, Endesa pot fer i desfer a la seva conveniència.

dimecres barri gitano

Diu Santi Vila que el barri gitano de Figueres és un dels grans deutes dels 30 anys de governs de la Generalitat. Hi estic d´acord! Però hi afegiria que és un deure mai afrontat amb una certa valentia per cap consistori figuerenc, inclòs el de l´alcalde actual, que aviat cremarà la primera legislatura sense haver treballat -o fet públic- el seu pla respecte a això. L´anterior alcalde, Joan Armangué, va tenir damunt la taula el primer projecte més o menys seriós per fer-lo desaparèixer del mapa i distribuir les famílies arreu. No el va arribar a desplegar. Durant la seva etapa, l´alcalde Marià Lorca va haver d´afrontar el desmantellament de diferents focus de barraquisme gitano que proliferaven a la ciutat.

El problema del barri gitano de Figueres és que la mateixa ciutat no sap el que és i crec que tampoc li preocupa massa. De les primeres vegades que el vaig visitar i conèixer algunes de les seves famílies, fa 20 anys, a l´actualitat, no té res a veure. Algunes d´aquelles famílies, dedicades als mercats nòmades de la comarca, viuen en cases de pobles i urbanitzacions. Continuen fent la seva vida tribal, ajuntant-se diferents famílies al mercat, fent barbacoes, sortides d´homes i tertúlies de dones. Però res a veure amb el barri actual infinitament més degradat sociològicament. No fa pas massa un d´ells, que viu a Vilamalla, m´explicava que qui viu al barri «no és per voluntat, sinó per impossibilitat de sortir-ne».

dijous balanç positiu?

No estic gens d´acord amb el balanç positiu que es fa de la nit de Sant Joan a les comarques de Girona, amb menys amputacions, menys incendis i menys sang a la carretera que l´any passat. Mark Twain va dir que hi ha tres tipus de mentides: la mentida, la maleïda mentida i l´estadística. I d´això ja fa un cert temps.

Crec que cada any que passa, aquesta revetlla, es mostra més com una festa incívica i decadent... i no només a causa de les coques de supermercat. Tots -o quasi tots- els que hem estat adolescents en els últims anys, hem llençat petards i no sempre amb la sana finalitat de sentir l´esclat o admirar les coloraines. Possiblement tots hem volgut comprovar el poder destructiu dels trons i els xinus. La diferència entre ara i uns anys enrere, és que quan un adult t´enxampava i t´esbroncava, capcot marxaves amb la por de ser delatat i castigat pels pares. Avui, en general, els adolescents són igual de brètols. Això no canvia amb els anys, ja que l´adolescència és una malaltia que es cura o et mata amb el temps. La diferència és que, avui, quan els adults els esbronquem, s´hi tornen reptant amb insults, i si tens la temptació de delatar-lo al pare, t´arrisques que el quinqui progenitor et parteixi la cara.

Fa una certa mandra envellir en aquest context.

divendres huguet i delfos

Diu el conseller Huguet que en matèria de previsions turístiques la Generalitat no té, com en el passat, vocació de pitonissa. Per tant a data d´avui no pot avançar com anirà la principal indústria del país: El turisme d´estiu. No fa pas massa, el sector s´inventava les dades perquè els mitjans divulguessin una tendència positiva i provocar un efecte crida.

Si una virtut té Huguet és la seva transparència comunicativa. No és un home que s´inspiri en les pitonisses de Delfos que, aprofitant la ignorància de la concurrència -i les propietats de les drogues-, interpretaven, segons la conveniència del moment, missatges inconnexos. Vaja, com aquells periodistes especialitzats en Felipe González, un expert a fer raonaments enigmàtics que només els periodistes felipistes dotaven d´ordre i significat, encara que res tingués a veure amb la voluntat original de González... i en general sense anar drogats.

Huguet no és precisament cap oracle. És més aviat un rude i directe orador, a qui mai podran acusar de refugiar-se en la retòrica política tramposa, ni en usar el manual del políticament correcte.