El llangardaix més petit d'Europa, el Lacerta agilis viu al Ripollès. Segons explica la tècnica de forestal catalana Elena Rafart el rèptil només es troba a diverses localitats del Ripollès, la Cerdanya i Andorra. El rèptil disminueix de població per causa del desenvolupament d'infraestructures en el seu ambient. Així, el turisme i el sobrepasturatge aïllen les seves poblacions. L'espècie està protegida per la legislació europea i figura en el Catàleg Nacional d'Espècies Amenaçades.

A més, el llangardaix està proposat com a espècie en perill d'extinció. Elena Rafart exposa que els darrers tres anys de seguiments de l'espècie, el Departament de Medi Ambient ha demostrat com alguns nuclis de població s'han reduït greument respecte a la distribució de fa 20 anys. L'aspecte positiu està en el fet que s'han localitzat petits nuclis a la Cerdanya i el Ripollès, dels quals no n'hi havia constància.

Segons l'estudi d'Elena Rafart, el llangardaix és un emblema de la qualitat ambiental dels hàbitats de l'alta muntanys pirinenca.

L'animal fa entre 8 i 11 centímetres de longitud fins a la base de la cua. Això no obstant, la seva presència general és robusta, cosa que el diferencia de les sargantanes. El sexe diferència els Lacerta. Així, els mascles són de color verd metàl·lic, en tant que les femelles són d'un gris marronós. Tant mascles com femelles tenen el dors d'un marró fosc amb clapes negres vorejades de blanc.

L'estudi d'Elena Rafart concreta que viu en alguna de les valls de Núria (Finestrelles, Elna i Noucreus). On se n'han trobat més és a Finestrelles, on Medi Ambient ha registrat una densitat de la vora de 50 individus per hectàrea.

Habita en prats alpins i subalpins amb presència de matolls o d'herba alta per refugiar-se. També sol trobar-se bé en prats oberts entre les pinedes i les avetoses. Bàsicament necessita herba abundant que li doni la humitat que necessita per viure. S'alimenta d'escarabats, aranyes, cargols i altres insectes.

Aquest rèptil comença el cicle reproductor al final de la primavera. Entre el maig i el juny tenen lloc les còpules que donen pas a les poses de fnals de juny. Els ous eclosionen a finals d'agost. Els Lacerta acabats de néixer fan entre 2,5 i 3 centímetres. En aquest punt, el seu color és gris marronós. Les cries tenen taques de colors blanc, negre i marró.