Amb premeditació i acarnissament. Així va actuar el zelador d'Olot Joan Vila quan assasinava les seves víctimes segons afirma el psiquiatre Jaume Cañellas. Aquest facultatiu col·legiat a Girona constata que Joan Vila va ser en tot moment conscient dels seus actes i va portar-los a terme amb una fredor enorme "impròpia d'una persona amb un desdoblament sever de personalitat". Fins ahir, Joan Vila no havia dit a ningú que patia "una doble personalitat" que el va portar a cometre tots i cadascun dels crims, segons va assegurar durant la seva segona declaració davant el jutge. Ni als psiquiatres que el van tractar per depressió, ni als personal que treballava amb ell. En la declaració d'ahir però, el zelador d'Olot va afirmar que quan "ajudava a morir" les seves onze víctimes era "com si una altra persona sortís del seu cos i fes aquestes coses".

Cañellas considera que aquestes declaracions són clarament "falses", entre altres coses perquè ni la personalitat ni la forma d'actuar de Vila concorda amb la d'un pacient esquizofrènic. "És entre molt difícil i impossible que el zelador d'Olot tingui un perfil psicòtic o delirant, perquè a part que no hauria pogut treballar sense que s'hagués notat, hauria d'haver estat sotmès a un tractament constant". Cañellas opina que el zelador d'Olot portava una vida massa "normalitzada" com perquè ningú sabés que era esquizofrènic i creu que la forma d'actuar en els assassinats (segons la declaració, Vila recorda infinitat de detalls com ara el tipus de fàrmac que utilitzava o l'hora en què ho feia) ho confirma. "És molt difícil que els dos psiquiàtres que el van tractar no li detectessin que patia aquest tipus de patologia. No pot ser que a Vila li vingués un brot psicòtic i estigués la resta del temps normal". Per aquest motiu, Cañellas apunta a la possibilitat que el zelador d'Olot pateixi algun tipus de psicopatia antisocial amb "trets perversos", un problema mental consistent en una falta d'empatia i sentiments reals que, portats a l'extrem el porten a tenir conductes violentes. Tal com apunta, "crec que Vila és perfectament conscient de tots i cadascun dels seus actes, moguts per una tendència perversa, i pràcticament podem afirmar que aquests problemes són incurables, i l'única solució és internar-los permanent".

Cañellas també remarca que l'origen d'aquests problemes és molt divers però tot apunta a una carència afectiva. En tot cas, no ho considera una justificació i creu que "la defensa utilitza els arguments sobre la seva personalitat per jugar al seu favor". Per la seva part, l'advocat de Vila, Carles Monguilod, es mostra a l'espera que el jutge decideixi si la seva imputabilitat és plena (és a dir, responsable penal), semiplena o anul·lada (és a dir, no culpable) en funció dels informes psiquiàtrics. En aquest darrer cas, se'l podria qualificar de no culpable i decretar el seu ingrés psiquiàtric.