Com s'ha trobat la delegació del Govern?

Bé. Encara està en fase d'ajustament d'algunes coses, perquè al juny es va acabar la concentració de pràcticament tots els serveis territorials de les comarques gironines. Aquesta concentració ha de ser la punta de llança per tenir una administració més austera i més àgil. Això vol dir reduir la burocràcia, reduir els circuits administratius, suprimir els que siguin innecessaris...

Els funcionaris gironins han de patir per les seves nòmines?

No, però la situació financera de la Generalitat és molt delicada, i això ha obligat a fer el pla d'estabilització. S'ha de poder permetre refinançar el deute de la Generalitat i que aquest no creixi.

Ha dedicat els primers dies a visitar les principals institucions gironines. Què li han transmès?

Han estat diferents. Per exemple, amb el president de l'Audiència i el fiscal hem parlat de temes de seguretat, com el que ha passat a Salt. Amb l'alcaldessa de Girona vam parlar de temes relacionats amb la comissaria i la regió policial. Amb el president de la Diputació vam per parlar de l'aeroport i de Ryanair, i dels problemes del món local. Amb el bisbe vam parlar del patrimoni de les comarques gironines, i amb els sotsdelegat de l'Estat hem parlat de fer un esforç de coordinació per evitar que, si hi ha nevades importants com la de ?l'any passat, no es produeixi el col·lapse de camions a la frontera. A part d'això, hi havia molts alcaldes que havien demanat per veure'm i ja m'he reunit amb una quinzena. A més, un altre tema que posaré en marxa la setmana que ve és parlar amb el territori. Per a mi, això ha de continuar essent una prioritat, és fonamental conèixer què passa i què preocupa la gent.

Els ajuntaments es queixen que no tenen recursos per pagar la seva part del Puosc. Cal repensar el model?

S'han de trobar fórmules imaginatives. Els ajuntaments també estan passant per un moment molt difícil per poder prestant el nivell de serveis que estan donant. I moltes vegades estan fent coses que, per llei, no els tocarien. Llavors, tenen un problema greu de liquiditat. A més, durant els últims anys s'han fet moltes coses. Per tant, potser ara cal trobar fórmules que no passin tant per fer edificis o posar maons, sinó donar subvencions directes que permetin mantenir serveis que, sinó, potser hauran de tancar.

Quants delegats territorials queden per nomenar a Girona?

La Generalitat s'ha començat a aprimar per dalt, i això tindrà una traducció territorial. Pel sol fet de disminuir conselleries, hi haurà directors de serveis que no es nomenaran. Per exemple, en Christian Serarols, d'Empresa i Ocupació, tindrà la responsabilitat que abans tenien Universitats i Treball. El mateix passarà amb Medi Ambient i Habitatge: una part se n'anirà a Territori i Sostenibilitat, i l'altra part se n'anirà a Agricultura, o sigui que no hi haurà director de serveis. En l'àmbit d'Economia, el director sigui possiblement prescindible, i cal veure què s'acaba fent amb àmbits com Governació i Interior.

Una qüestió que preocupa molts ajuntaments és la immigració. Hi haurà canvis en la línia d'actuació del Govern?

Primer, s'ha de fer molta pedagogia perquè la gent no tingui la sensació que hi ha tractes de favor respecte a determinat col·lectiu de nouvinguts. I també s'ha d'intentar que la gent que arriba aquí sàpiga que té uns drets, però que també hi ha unes normes aplicables a tothom. Si ara ens trobem en aquesta situació és, en part, perquè durant molts anys va haver-hi la política de "papers per tothom", i això ha fet que en alguns municipis l'índex de nouvinguts arribi a xifres difícils d'integrar. A més, hi ha col·lectius més complicats d'integrar que d'altres. Quan era alcalde, em va venir un grup de nouvinguts i em va demanar ajut per fer un equip de futbol. I jo els vaig dir: fantàstic, però serà un equip només del vostre col·lectiu? Doncs no us ajudaré, el que heu de fer és anar a jugar als tres equips que ja hi ha a Ripoll. La història de Catalunya és d'integració. La immigració dels anys 50 o 60 es va poder assimilar bé, i ara potser és més diversa i hi ha algun tema que ho complica més, com la religió. Cal fer un gran esforç d'integració, per exemple, l'ensenyament. Et pot venir una persona d'Amèrica Llatina, o nord-africana, o dels països de l'Est... Això requereix una gran complexitat.

Santi Vila va dir que, si no es prenen mesures, el cas de Salt es pot repetir a altres localitats.

Sí. Des d'un punt de vista delinqüencial, Salt no té pas més problemes que, per exemple, Figueres. Però hi ha aquesta situació perquè el percentatge d'immigrants és molt gran i, en alguna part de la població, encara més. Quan es va produir aquest últim incident, vaig trucar a l'alcaldessa per oferir-li ajut. Ens vam trobar i vam acordar posar en marxa una comissió bilateral l'Ajuntament de Salt i la delegació del govern per veure'ns d'una forma periòdica. Ara ja hem fet quatre reunions. La primera va ser amb Mossos i Benestar, i a partir de llavors vam convidar tothom que ells creiessin adequat de Salt, i tots els departaments que hi poden intervenir: Benestar, Empresa i Ocupació, Justícia juvenil, Mossos, Ensenyament... I què hi fem, en aquestes comissions? Primer de tot periodicitat, perquè hi hagi contacte entre l'Ajuntament i la delegació. Segon: inventari de tots els recursos que s'estan aplicant. A vegades caldria és una major coordinació de les coses que ja s'estan fent, que són moltes. Tot aquest inventari d'opcions les intentem vincular a diferents sectors: menors, gent gran, etc. I després, una pluja d'idees, a veure què més s'ha de fer.

Les mesures han de ser tan sols de xoc o també preventives?

N'hi ha d'haver de diferents tipus, i les preventives són molt importants. Quan un nano té 16 anys ja no hi ha res a fer, però amb 8 potser sí. I quan té 16 o 17 anys, hem de poder-li trobar una feina o que aprengui un ofici. O una mesura a mig termini pot ser que la ràtio alumne-professor de Salt sigui més baixa que la resta. Hi ha molta feina. També hi ha hagut molt bona predisposició per part del conseller Cleries. Hem posat en marxa una comissió amb directors generals que ell encapçala, i hi vaig participar jo i els responsables dels departaments implicats.

Un altre tema que preocupa els consistoris és la seguretat. Els alcaldes demanen més Mossos.

Sí, ha sigut una queixa que hi ha ha hagut últimament. Ara sortirà una promoció al conjunt de Catalunya de 600 o 700 mossos, i d'aquests, alguns vindran a Girona.

L'inici de les operacions de Ryanair a Barcelona han fet disminuir el tràfic de passatgers a Girona. Per on passa el futur de l'aeroport?

Primer cal que es compleixi l'Estatut i es traspassi l'aeroport. Això permetria actuar sobre les seves tarifes: se'n podrien fixar de competitives i atractives per als operadors. També hem de fer un esforç per tancar a finals d'any el nou contracte amb Ryanair, ja que l'actual s'acaba el 2011. Espero que la negociació acabi bé, perquè Ryanair és una companyia molt important, i Girona, per a ells, és un aeroport destacat. Ara bé, ja estem treballant perquè hi hagi noves companyies que operin a l'aeroport. Estem en contacte amb tres companyies més: amb alguna estem a l'inici de les converses, però amb alguna altra s'ha avançat una mica més. Tenen interès en operar des de Girona per fer vols europeus.

Encara que no sigui competència catalana, la Generalitat pot influir per desencallar la N-II?

Ara és més difícil, perquè l'Estat té una situació financera molt delicada. Però, com és possible que en època de bonança això no s'hagi resolt? No pot ser que un tema que arranca de l'any 93 arribi al 2010 tal com està, i amb obres ja adjudicades. Hi ha una sèrie de dirigents socialistes, alguns dels quals havien sigut alts càrrecs de l'administració catalana, que ara estan donant lliçons sobre el que s'hauria de fer. Haurien de ser més prudents. Si el PSC, que té 25 diputats a Madrid, hagués tingut una altra actitud, alguns dels temes que ara són un problema estarien resolts, entre ells la N-II i probablement l'aeroport. Van parlar d'un acord de finançament estratosfèric, i no ho va ser.