un cicle dedicat a l'educació es va tancar ahir amb una conferència de Gregorio Luri.El doctor en Filosofia entrant a la sala, seguit per Albert Bayot.La conferència "Educació. Els reptes de futur" va tancar el cicle. L'auditori de La Caixa es va omplir de professionals de la docència.

El doctor en Filosofia Gregorio Luri considera que l'educació catalana ha d'assolir dos reptes de futur: una formació professional atractiva i eficaç, i invertir en la detecció precoç i la prevenció dels problemes d'aprenentatge.

En la cloenda del cicle que Tribuna de Girona ha dedicat a l'educació, Gregorio Luri va partir d'una diagnosi d'"esclerosi global del sistema educatiu català" per acabar assenyalant un camí d'esperança, perquè "per primera vegada en molt de temps tinc la sensació que el debat pedagògic pot recuperar la seva passió". Luri, doctor en Filosofia per la Universitat de Barcelona i Premi Extraordinari de Doctorat, ha escrit el llibre L'escola contra el món (La Campana, 2008) i ahir el va presentar el director territorial d'Ensenyament a Girona, Albert Bayot.

L'expert va valorar l'estat del sistema educatiu català començant per incidir en l'alt índex de fracàs escolar: un terç de l'alumnat que cursa l'etapa obligatòria. Per a Luri que aquest fet es detecti molt aviat -als primers cursos d'ESO i amb les proves d'avaluació de 4rt i 6è de primària- és un factor molt important i va afirmar que "s'ha de fer alguna cosa perquè el fracàs del sistema és real". I, tenint en compte que el problema es detecta tan aviat, es va qüestionar si l'escola contribueix a frenar el fracàs o "actua com un element neutre".

Pel que fa als docents, el doctor en Filosofia es va referir a un estudi de l'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE) que, entre d'altres qüestions, assenyala que el professorat dedica un 16% de la classe a posar ordre. El conjunt de la societat catalana també va ser objecte de la seva anàlisi i va remarcar que prop del 24% de la població no té cap titulació o, en tot cas, només d'ensenyaments primaris; "si això ho sumem al terç de fracàs escolar esmentat abans, la conclusió és òbvia", va dir el professor. En la seva opinió, cal actuar davant el fet que a Catalunya hi ha més titulats universitaris i d'ensenyaments primaris que de Formació Professional; un factor que li va servir per diagnosticar l'"esclerosi global del sistema" i relacionar-la amb què "la FP és poc estimulant", tant per a l'alumnat amb titulacions baixes com altes ja que la gran majoria dels que acaben l'ESO opten pel Batxillerat. Per completar el panorama, Luri va recordar que el 23% dels joves entre 16 i 24 anys ni estudia ni treballa.

Educació i producció

Des del seu punt de vista, un dels problemes de Catalunya "és la gran divergència del seu sistema educatiu amb el seu sistema productiu". Gregorio Luri va defensar la necessitat de ser competitiu, també en l'àmbit educatiu. En aquest punt, l'expert va assenyalar els països amb millors resultats en l'últim informe internacional Pisa: Corea, Singapur i Xina (referint-se a Xangai) que, per exemple, van superar amb escreix la puntuació mitjana en matemàtiques de 496 punts aconseguint cadascun d'ells 546, 562 i 600, respectivament. Recuperant el fil de la competitivitat, Luri va advertir que "Singapur, Corea i Xina no són països remots, són els nostres veïns en una economia globalitzada" i va remarcar que "els nostres alumnes hauran de competir amb els d'arreu del món".

Davant aquest panorama, el doctor en Filosofia va considerar que "l'escola catalana necessita menys apòstols d'innovacions i més professionals reflexius i valents". També va demanar no perdre temps en "debats estèrils", apuntant que "no tot es resol amb recursos econòmics". Pel que fa a la millora de resultats, en opinió de Luri "l'únic que realment determinant són les expectatives dels alumnes en el seu propi progrés", un aspecte present en els estudiants dels països asiàtics que van destacar en l'últim informe Pisa.

L'especialista va admetre la dificultat de sistematitzar quan un bon docent obté bons resultats, però sí va deixar clar quins són els mals mestres i va defensar que "s'hauria de poder garantir la seva sortida del sistema educatiu".

Al costat d'una millora de la Formació Professional, per a Gregorio Luri hi ha una altra qüestió important no prou ben tractada en el nostre sistema: la prevenció i la detecció dels problemes d'aprenentatge en edats primerenques. El professor va denunciar que no s'estigui invertint de manera clara per estendre a totes les escoles mètodes excel·lents en aquest àmbit, com un que estan realitzant experts de l'Hospital Sant Joan de Déu de Barcelona.

La implantació de les noves tecnologies també va tenir lloc en el seu discurs i, tot i defensar que s'han d'utilitzar, va demanar que es faci "amb prudència, amb plans experimentals ben dotats i amb suport dels docents".