S'ha disparat el tret de sortida i ens trobem de nou en plena cursa electoral. Aquesta vegada per a proveir els ajuntaments de regidors. Posteriorment, mitjançant elecció indirecta, es triaran alcaldes, consellers comarcals i diputats provincials. Diari de Girona, certament, està fent un esforç professional considerable per cobrir tot allò que notícia és en aquesta renovació (o no) de persones que integraran els ens locals de la nostra demarcació. Qui és qui i qui proposa què.
La democràcia es troba directament vinculada al desig de la ciutadania i fins ara cap altre sistema ha esdevingut millor per representar-la i per a recollir les sensibilitats polítiques, necessàriament fraccionades per plurals, que a tota societat és donen. Per tant, aquestes eleccions s'integren en el desenvolupament conceptual, moral i legal del concepte democràcia i s'han d'entendre com a expressió d'aquesta, alhora que com a eina al servei seu. D'aquí al 22 d'aquest mes, haurem de viure la praxi d'una estat democràtic i d'un estat de Dret com és sortosament el nostre i també la natural convivència entre ideologies i programes oposats, la qual cosa sempre és enriquidora intel·lectualment.
Però aquesta convocatòria electoral que finalitzarà amb l'obertura de les urnes, la immediata proclamació dels electes i posterior presa de possessió d'aquests, comporta també el tancament d'una etapa, que igualment pot arribar a ser valorada en el moment d'emetre el vot. Aquí cadascú pot dir la seva ni que sigui tan sols amb el seu vot o no anant al col·legi electoral i pot fer-ho en el distingible marc dels 221 municipis gironins. Qui no pot dir-la sóc jo, almenys respecte de 220, atès que en concret cens electoral em trobo, el de la ciutat de Girona.
Es diu que la política no està de moda, però vagi on vagi de política es parla. No pas únicament perquè se'm conegui o se'm reconegui i llavors la conversa giri sistemàticament en bona part sobre l'actualitat política, com em succeeix, sinó perquè els antisistema fan política, distinta, però política és, i perquè els abstencionistes solen ser els que més parlen de política, tot i que allunyats de les urnes vulguin restar. La política ens envolta atès que és consubstancial a la dimensió d'alteritat de l'ésser humà. Àdhuc que negant la política també es fa política i que allò tan solemnement com idiotament dit què "jo no sóc polític" o "aquesta entitat no fa política" és fals de soca-rel per constituir una contradicció conceptual absoluta. Més ben dit: una inacceptable negació de la vessant social de l'individu que constitueix, ves per on!, signe identitari del mateix.
L'article d'avui, però, ni va de les eleccions del 22-M ni tampoc de quatre gotes sobre filosofia de la Política, ara en majúscules, sinó d'homenatge a tots aquells que en la data esmentada deixen de ser regidors, alcaldes, consellers comarcals o diputats provincials i que l'honradesa els ha acompanyat. Fixin-se: No distingeixo entre formacions polítiques o entre adscripcions ideològiques, totes elles respectables si el punt de contacte és la democràcia, sinó entre el tot i la deshonestat, la qual integra el servir-se de funció pública exercida en qualsevol de les modalitats que en el codi penal es trobi o en el més ampli de la moralitat pública. El meu agraïment i el meu reconeixement aplega a tothom fins arribar a la duana a partir de la qual s'entra en l'espai d'aquesta plaga que és la corrupció política i la corrupció administrativa, sempre tan barrejades com presents en les clavegueres del poder públic.
Han estat, aquests, uns anys que bé des del govern o bé des de l'oposició s'ha servit a l'interès general, un concepte jurídicament indeterminat com determinat per les lleis es troba, com diu la jurisprudència, a les quals s'ha de sotmetre tothom en un Estat de Dret. S'hauran pres decisions encertades i d'altres menys encertades o senzillament equivocades. S'hauran fet coses bones o no tan bones o potser errònies. Però ben cert és allò tan vell que només no s'equivoca aquell que res no fa. I en el suma i el resta de l'obra humana, la Història ens diu que s'ha avançat més que no pas retrocedit. Aleshores, hem de pensar i hem de creure que aquests darrers quatre anys han estat globalment profitosos per a les nostres comarques i per a la gent que hi habitem. Que s'ha progressat malgrat que no tot haurà anat a l'hora ni tampoc en la direcció correcta. La drecera i no pas el camí rectilini pertany a les qualitats de l'home i de la dona i, per tant, la política no pot situar-se en un altre indret que en la complexitat de triar una entre varies opcions i sovint no pas la millor, sinó la menys dolenta pel col·lectiu al qual es serveix.
Essent així, el que crec és un resultat acceptablement bo, moltes gràcies, senyores i senyors, per haver-nos dedicat quatre o més anys de la seva vida al nostre benestar personal i familiar fent que el país en el seu conjunt avanci. Particularitzant-ho, gràcies alcaldessa de Girona, Anna Pagans, i gràcies senyores i senyor regidors, tots, del meu Ajuntament, el de Girona, per l'esforç realitzat, el temps invertit i el resultat obtingut, del qual estic, com crec la majoria dels gironins, tan agraït com orgullós.
