RESUM
Estudi sobre el benestar

Girona té una de les qualitats de vida més altes de l´Estat però nivells educatius sota la mitjana

Es tracta d'una excepció respecte a la resta del país, on el grau de benestar va lligat a les bones ràtios d'ensenyament

 08:35  
(clica per ampliar la imatge)
(clica per ampliar la imatge) 

Les comarques gironines gaudeixen d'una qualitat de vida excepcional, però les seves variables educatives es troben per sota la mitjana. Segons un estudi impulsat per la Universitat d'Oviedo, es tracta d'una excepció dins del conjunt de l'Estat, on l'alta qualitat de vida sol ser deguda a un elevat nivell educatiu. A Girona, el benestar ve donat per qüestions estrictament econòmiques.

LAURA FANALS Girona és una de les províncies amb major qualitat de vida de tot l'Estat espanyol. Quatre dels seus municipis majors de 10.000 habitants -Girona, Olot, Banyoles i Ripoll- tenen la màxima qualitat de vida possible, de manera que entre els 643 municipis d'aquest tamany que hi ha en el conjunt de l'Estat, no n'hi ha cap que sigui millor per a viure tenint en compte les variables utilitzades. Però mentre que en el conjunt de l'Estat l'elevada qualitat de vida (concentrada especialment a les zones centre i nord) ve molt determinada per un nivell d'educació també alt, Girona és en aquest punt l'excepció que confirma la regla: les seves variables educatives es troben tant per sota la mitjana espanyola com la catalana. Així doncs, Girona basa la seva excepcional qualitat de vida més aviat en variables de tipus econòmic, com ara una baixa taxa d'atur, una bona condició socioeconòmica i un alt poder adquisitiu.

Així ho explica l'investigador de la Universitat d'Oviedo Eduardo González Fidalgo, que ha elaborat un estudi sobre el benestar i la qualitat de vida als municipis i comunitats autònomes de tot l'Estat. Segons explica, el concepte de "qualitat de vida" és una combinació de diversos factors, com ara la salut, l'oci, la vivenda, el medi ambient o la seguretat personal i econòmica, però el que més marca la diferència es l'educació. "Com menys educació, menor nivell socioeconòmic i menor qualitat de vida", explica González Fidalgo. Però aquesta norma generalitzada, en canvi, troba en Girona la seva excepció, ja que els seus nivells educatius es troben per sota la mitjana però en canvi les seves bones condicions econòmiques fan que la seva qualitat de vida es trobi entre les més altes de tot l'Estat.

Un 96,6% de qualitat

I és que la qualitat de vida mitjana de la demarcació se situa en un 96,6%, molt per sobre de la mitjana espanyola, que és del 89,3%, i també per sobre de la catalana, que se situa en un 92,3%. Això col·loca Girona entre les províncies amb major qualitat de vida. Les que la tenen més elevada són Navarra i Sòria (ja que superen el 99% de qualitat), però també destaquen, al mateix nivell que Girona, Logroño, Àlava, Guipúscoa, Burgos, Osca, Lleida i Lleó. En canvi, les províncies que obtenen pitjors resultats són les andaluses, les Illes Canàries i Múrcia. En aquest cas, es pot comprovar que tant Andalusia com les Canàries tenen uns percentatges d'estudis universitaris i bàsics molt baixos, fet que es tradueix en una baixa qualitat de vida. En canvi, a les zones del centre i el nord d'Espanya, amb nivells més alts tant d'educació com de renda, són els que tenen una major qualitat de vida. En el cas de Girona, però, només es compleix la variable de l'economia, no la de l'educació.

D'entre els municipis de més de 10.000 habitants de la demarcació, Girona, Olot, Banyoles i Ripoll aconsegueixen la màxima puntuació, mentre que tota la resta, excepte Salt i Blanes, se situen per sobre del 95%. Blanes, però, es queda molt a prop, amb un 92,3%.

La conclusió a la qual arriba González és que, comparativament, els municipis gironins tenen unes condicions objectives de qualitat de vida "notablement superiors" a la mitjana. El que més destaca són les seves baixes taxes d'atur (excepte a Blanes i, especialment, Lloret de Mar), poca contaminació tant acústica com ambiental, uns nivells generalment baixos de delinqüència, un nivell socioeconòmic superior a la mitjana espanyola (especialment a Girona capital, Olot i Ripoll) i unes condicions de les vivendes -especialment en relació al seu tamany- superiors a la resta del país.

En general, la resta de l'estudi assenyala que cap de les deu principals ciutats espanyoles és referent en qualitat de vida al 100%. La que millor situada és Barcelona. "És difícil que aquestes ciutats estiguin bé en tots els indicadors, especialment en els relacionats amb el medi ambient, però ho compensen amb altres serveis com centres d'oci o accés a serveis hospitalaris", apunta l'investigador.

  Conegui'ns:  CONTACTI |  CONEGUI'NS |  LOCALITZACIÓ     PUBLICITAT:  TARIFES  
Queda terminantment prohibida la reproducció total o parcial dels continguts oferts a través d'aquest mitjà, llevat autorització expressa de diaridegirona.cat. Així mateix, queda prohibida tota reproducció a l'efecte de l'article 32.1, paràgraf segon, Llei 23/2006 de la Propietat intel·lectual.
Adaptat a la Llei de
Protecció de Dades per


Avís legal
Altres mitjans del grup
Diario de Ibiza | Diario de Mallorca | El Diari | Empordà | Faro de Vigo | Información | La Opinión A Coruña | La Opinión de Granada | La Opinión de Málaga | La Opinión de Murcia | La Opinión de Tenerife | La Opinión de Zamora | La Provincia | La Nueva España | Levante-EMV | Mallorca Zeitung | Regió 7 | Superdeporte | The Adelaide Review | 97.7 La Radio | Blog Mis-Recetas | Euroresidentes | Loteria de Nadal | Oscars | Goya