Sobre les onze del matí, una senyal acústica avisava de l'arribada del Cremallera de Núria a l'estació de Ribes Enllaç de Ribes de Freser. Minuts després apareixia un grup de deu persones carregats amb maletes i motxilles a les espatlles. Eren els deu blocaires internacionals que participen en el blogtrip Pirineus de Girona (#inPyrenees)blogtrip organitzat pel Patronat de Turisme Costa Brava-Pirineu de Girona. Un projecte innovador, una acció que combina promoció, màrqueting i comunicació i que s'adapta a l'exigència dels nous mercats i de les noves tecnologies en el sector turístic. L'objectiu: posicionar i donar a conèixer a la xarxa el Pirineu de Girona per mitjà de la influència dels destacats blocaires.
Després d'haver carregat totes les maletes i motxilles al autocar, aquest va sortir direcció a Gombrèn per començar la primera de les activitats de la jornada: la caça de bolets. Abans però, els blocaires van equipar-se amb un cistell i van seguir de prop els consells d'en Xesc RoviraXesc Rovira, propietari i cuiner de la Fonda Xesc, restaurant que compta amb una estrella a la guia Michelin i que és un dels referents gastronòmics de la zona. Un cop escoltades les recomanacions d'en Xesc -que també s'acompanyava d'un llibre il·lustratiu amb els bolets d'aquella àrea-, els blocaires es van dirigir a la cacera. Tot i estar en plena temporada, els bolets no abundaven en excés, per aquest motiu cada cop que un blocaire trobava un bolet -que no fos verinós- era rebut amb gran èxit per part del grup.
Nelly Huang, que treballa entre d'altres per la guia de viatges Lonely Planet, s'interessava per la nomenclatura dels bolets que ella i els demés collien en aquell frondós bosc a tocar de Montgrony. Mentrestant Jullie Collazo, directora editorial de Matador Network, collia amb molta cura un exemplar de rovelló, un dels pocs que es van veure per la zona on abundaven sobretot els camagrocs.
Amb els cistells no gaire plens, els blocaires van tornar al nucli de Gombrèn i acompanyats d'en Xesc Rovira van poder accedir a la cuina del seu restaurant. Allà els davantals i els fogons els esperaven per cuinar alguns dels exemplars recollits. Annie Bennett, especialista en viatges pel territori espanyol per a la publicació Telegraph Travel, va ser una de les blocaires més actives dins la cuina i amb l'ajuda d'en Xesc Rovira van idear un parell de plats que posteriorment es degustarien a taula.
La gana es feia present entre els comentaris dels blocaires i no van trigar a arribar els primers plats, tots ells amb una característica comuna: el bolet com a ingredient principal. «Excel·lent, increïble.» van ser un dels qualificatius més repetits per Arantxa Ros, experta en el sector dels viatges online i coordinadora de fins a cinc blogtrips. Tota la menja va ser deliciosa, original en el contrast de sabors i justa en la quantitat, regada amb un vi blanc adequat per a l'ocasió.
Si pel matí s'havia vist i sentit la natura dels Pirineus i al migdia s'havia tastat la seva gastronomia, a la tarda li tocava el torn a la cultura. Per aquest motiu els blocaires es van dirigir a Ripoll per tal de visitar el Monestir de Santa Maria. A l'entrada de l'edificació romànica datada de finals del segle IX, esperava un guia caracteritzat amb un hàbit monàstic. Els blocaires no trigaren a immortalitzar aquell moment amb les seves càmeres i ginys electrònics mentre el guia donava més detalls de la peça més important del Monestir de Santa Maria, la portada romànica del segle XII. També es va visitar la tomba de Guifré el Pelós i el claustre.
De tornada a la portada romànica, dos imponents figures custodiaven l'entrada del monestir. Eren els gegants de Ripoll que representen Guifré el Pelós i la seva esposa Guinedilda. Torn per als més forçuts ja que se'ls va oferir als blocaires l'oportunitat de carregar amb els gegants a les espatlles. Rich Whitaker, fundador i editor del bloc de viatges Brilliant Tips, i Iain Mallory, viatger,escriptor i fotògraf, van carregar la figura masculina. Entre les dones, Nelly Huang -que sempre s'apunta a totes- va intentar carregar la figura femenina.
Els blocaires s'acomiadaren de l'amable guia i dels gegants de la ciutat i tornaren a pujar a l'autocar per dirigir-se al petit municipi de Setcases en el qual s'hi celebrava la festa major. I com és sabut, la festa major és sinònim de tradicions i balls populars. I la dansa més popular de Catalunya, a més del ball nacional, no és altra que la sardana.
La Plaça Major de Setcases, plena dels seus ciutadans, acollia encuriosida aquell grup de deu persones que, armats amb les seves càmeres, prenien instantànies de cadascun dels racons del bell municipi. La cobla, situada a una banda de la plaça, donava inici al ball de la sardana amb el so del flabiol. Mica en mica, l'espai s'omplia de rotllanes que dansaven al compàs de la música. Els blocaires s'ho miraven des de la distància, conscients de que en un moment o altre algú els hi demanaria que s'unissin al ball folklòric. Katie Knorovsky, que treballa per a la publicació National Geographic Traveler, i Annie Bennett, van ser les primeres a perdre la vergonya. Després s'hi sumaren Abigail King -periodista i fotògrafa que treballa per als més importants webs i blocs de viatges del món-, Iain Mallory i Rich Whitaker. Minuts més tard, els blocaires van ser invitats a una petita degustació d'alguns productes típics de la zona com embotits, galetes o ratafia. El licor d'herbes, servit en un porró, anava essent consumit amb més o menys gràcia per cadascun d'ells.
El dia començava a enfosquir-se i el cansament començava a fer acte de presència. La propera parada era l'Hotel Grèvol Spa de Llanars, l'únic allotjament de quatre estrelles de la Vall de Camprodon. Allà els blocaires van tindre temps de tornar a tastar la gastronomia dels Pirineus, comentar la jornada, compartir-la amb els seus seus seguidors a les xarxes socials i -sobretot- descansar després d'una jornada molt productiva i completa. Al dia següent, més i millor. Un vol en globus per la zona pirenaica amb final a Olot, on per la tarda es celebraria el Social Media Metting #inPyrennes. Els blocaires portaven quatre dies en ruta i els hi restaven encara tres. Gràcies a la seva influència i al treball de tot l'equip del Patronat de Turisme que ha fet possible aquest blogtrip, el Pirineu de Girona pretén convertir-se en un atractiu a la xarxa que buscar ser visitat per tots aquells amants de la seva cultura, la seva naturalesa i la seva gastronomia.
