E
l quart volum del llibre Memorias históricas sobre la marina, comercio, y artes de la Antigua Ciudad de Barcelona del 1792 recull una relació de noms geogràfics en llatí i de la seva traducció al català i al castellà de pobles i viles. A la pàgina 30, cita la "Villa de Paludibus. Vila de Pals, villa marítima de Cataluña" -com apareix a la imatge de la informació-. Una cita localitzada per la cap de recerca del Cercle Català d'Història, Eva Sans, i que en destaca la seva importància per confirmar que el nom d'origen llatí de la localitat (Palus, Paludis) està lligat amb el significat d'aiguamoll, estany que recorda l'antiga geografia de la localitat amb els estanys Marisch i de Pals i d'altres llacunes; i descarta que provingui de pal o estaca (en llatí, Palus, Pali).
D'acord amb Sans, l'origen etimològic de "Paludibus" prové del mot femení "Palus, paludis". D'acord amb la declinació del llatí, la investigadora apunta que "Villa de Paludibus" podria significar "Vila dels Estanys", i estaria lligat amb el passat de llacunes i acumulacions d'aigua. Una orografia que va canviar amb els anys, més tenint en compte que Pals va tenir port.
Sans va trobar la referència en el citat llibre, que es troba a la Biblioteca de Catalunya. El volum fou editat el 1792 a Madrid i escrit per Antonio de Capmany, de Surís i de Montpalau (Barcelona, 1742-Cadis, 1813), militar, filòsof, historiador, economista i polític espanyol. Fou diputat a les Corts de Cadis, membre de la Real Academia de la Historia el 1776 i es va encarregar de reorganitzar l'arxiu Reial de Patrimoni de Catalunya.
Per Sans, aquest llibre on apareix el topònim primigeni de Pals és un exemple de la importància de revisar bé els llibres antics que custodien informacions valuoses i documentades de la història catalana i evidencia que encara hi ha història per conèixer.
