Dietari

L'arrogància d'alguns membres del Govern, històricament ha sortit cara a les comarques de Girona. Això de: "nosaltres som Catalunya!" caldria revisar-ho a fons per revestir-ho d'una certa humilitat. A la supèrbia d'un vell conseller d'Indústria, Antoni Subirà, li deu l'Alt Empordà no ser avui un centre logístic de primera categoria. Va ?menys?prear Inditex que, finalment, va preferir Saragossa. A l'arrogància negociadora de l'actual conseller de Territori, Lluís Recoder, se li deu la desertització actual de l'aeroport de Girona. I a l'altivesa del conseller Huguet, primer, i del conseller Mena, ara, és molt possible que Ikea, que tenia claríssim que havia d'instal·lar una botiga a la demarcació, s'ho estigui repensant. No cal tractar els generadors de llocs de centenars de llocs de treball amb submissió però sí demostrant eficàcia, capacitat i interès.

diumenge Caure en la temptació

Ara el Bisbat es planteja fer pagar per entrar a Sant Feliu, o Sant Fèlix, després de comprovar que els ingressos de la Catedral són sucosos i permeten algunes alegries que abans eren impossibles. Els temples són, juntament amb els museus, els llocs més visitats per aquest nou model de turisme de ciutat (tampoc cal dir-ne cultural). No em sembla gens malament aquesta taxa de conservació. L'únic problema és que allunya els temples d'uns ciutadans (els que no van a missa) que els costa pagar per entrar a les esglésies de les seves ciutats.

dilluns Salut mental

La crisi ha fet créixer un 2% les consultes de salut mental a les comarques de Girona. En bona part s'ha d'atribuir a l'angoixa provocada per la falta de treball i sobretot per les incerteses de futur. En uns temps que cau a nivells sense precedents contemporanis l'autoestima de les persones i es dispara la conflictivitat dins de les famílies. Diuen els experts que és possible que aquest percentatge del 2% continuï creixent mentre no s'acabi de veure la llum al final d'aquest túnel.

dimarts medi ambient

Poso aquest títol per recordar que el President Pujol va ser un polític visionari que va crear a Catalunya una Conselleria de Medi Ambient, possiblement conscient que la seva gestió seria clau en el futur, i avançant-se a partits que governaven i que es deien d'esquerres. I també per recordar que la ceguera del President Mas està amenaçant aquella visió. Un petit exemple: Fa 10 mesos del nou Govern i el Consorci de l'Alta Garrotxa (gestiona 32.000 hectàrees d'espai natural) no sap a quina conselleria pertany. I més greu encara: la Generalitat no ha posat la part de diners que li toca del Consorci. Si la idea era carregar-se una conselleria iconogràfica d'IC, cal anar recordant de tant en tant que va ser l'antiga CiU socialdemòcrata qui la va crear gràcies a la feina impecable d'Albert Vilalta.

dimecres La quimera

La Candidatura d'Unitat Popular va triomfar a Girona en aquests últimes eleccions municipals per la seva feina barri a barri i per ser fidel a les seves idees. Avui han fet un vermut popular davant de la comandància de la Guàrdia Civil de Girona per demanar l'expulsió d'aquest cos de la ciutat i per enderrocar l'edifici. La pregunta és: fins quan podrà resistir aquesta formació viure només de la ideologia i de la quimera, i allunyada de la gestió de la quotidianitat? L'electorat arriba un moment que vol treure rèdit de la seva inversió democràtica (el vot) en forma de canvis reals, ja sigui producte de governar o de pactar puntualment amb els que governen. L'entrada de la CUP al consistori ha estat una magnífica oxigenació i advertència al partidisme i sectarisme. Però això ja és història. Ara cal que demostrin que el sistema es pot canviar des de dins.

Dijous No al partidisme

Vaig criticar amb duresa qualsevol maniobra sectària dels partits de l'anomenat tripartit de la mateixa manera que també ho faré ara perquè considero el sectarisme la malaltia més gran d'aquest país. A Xavier Soy, a qui en moltes ocasions aquest dietari li ha reconegut els seus encerts, ara li ha de censurar sense contemplacions la purga injustificada que està impulsant des de la vicepresidència de la Diputació. A la destitució increïble de Pep Torner a la Casa de Cultura, ara li ha sumat la de Carles Lama al capdavant del conservatori. Tots dos han destacat per la seva capacitat tècnica i transformadora (Lama va treure tones de caspa al conservatori) i Pep Torner havia començat a establir interessants ponts amb les entitats no només de Girona (la sensibilitat amb el territori és la gran assignatura pendent d'aquella casa). I tots dos ho feien tal marge de la política. El drama del país és que institucions que haurien de ser regides per la capacitat tècnica estan totalment condicionades per la designació de partit. Qualsevol canvi polític permet destruir projectes sòlids. Sempre he trobat pervers i ineficaç el criteri de tribu: hem de col·locar els nostres. L'apliqui Xavier Soy, Enric VilertJoan Pluma.

El missatge del President Mas amb Mascarell, de Joaquim Nadal mantenint molta gent de l'antiga PTOP quan va ser conseller, o de Lluís Recoder mantenint gent de Nadal és una actuació intel·ligent aïllada. La majoria dels polítics són sectaris i valoren més la pertinença a la tribu que el fet de ser competents.

Divendres Efecte xai

L'Ajuntament de Girona proposa un debat. Doncs som-hi! La pregunta és: "Són massa llargues les Fires de Sant Narcís". No! No són llargues, són eternes. Sobretot per la gent que viu en zones massificades de la festa, obligats a participar-hi, els agradi o no. Això en el context d'una festa normal, posem-hi de 4 dies, ningú pot dir res, però 10 dies és excessiu. Això la converteix en una festa inflada, plena de tics rònecs, i des de fa uns quants anys mancada de referents qualitatius. Fa temps que la ciutat de Girona és respectada per la gestió sòlida de la seva història, del seu art, del seu patrimoni, de la seva literatura... de la seva cultura en general. Commou que una ciutat tan virtuosa tingui una festa major tan provinciana. Una durada més curta però de més qualitat i més imaginativa seria una bona manera de donar el gir que fa uns anys -tampoc tants- necessita un Sant Narcís instal·lat en l'immobilisme, l'autocomplaença i la massificació. Allò que fins no fa pas massa era una festa admirada i molt atractiva per a tota la demarcació, gràcies a la tradició ben entesa, a l'acceptació de noves idees, al bon gust, i a un grapat de concerts i d'esdeveniments interessants (també a la falta de cites similars arreu de les comarques), actualment viu gràcies a l'efecte xai.