Algunes embarcacions de palangre de fons s'han desplaçat en els darrers mesos fins a caladors d'Itàlia buscant més peix i, en conseqüència, més beneficis per a la seva activitat. Segons ha explicat el patró major de Roses i president de la Federació de pesca de les comarques de Girona, Antoni Abat, una de Roses, una del Port de la Selva i una altra de l'Escala s'hi han dirigit en una actuació que considera "temporal" i que els permet recollir més producte que, fins i tot, a vegades, vénen a vendre aquí. Abat reconeix que la situació és complicada, com també ho fa el president de la Confraria del Port de la Selva, Manu Perelló, que diu que tenen dues barques que ja no surten a pescar i que temen que l'any vinent una plegui, de les vuit que tenien fins ara.
La llei permet fer-ho i els que poden opten per marxar, tot i que no els agradi haver de treballar tan lluny de casa. En aquests moments, hi ha tres embarcacions que ho fan i, segons Perelló, una altra de Roses s'estaria també plantejant emprendre el viatge, que sovint dura uns quinze dies. "Hi ha alguns caladors que no estan tan explotats en alguns punts d'Itàlia", explicat Abat.
Ho fan les barques de palangre de fons perquè les embarcacions d'encerclament no poden moure's del litoral nacional i les d'arrossegament han de tornar cada dia al seu port base, la qual cosa els impedeix marxar a d'altres llocs per pescar. Aquest sistema de pesca està fet amb un cordill de fibra sintètica d'on pengen diversos braços amb un ham als extrems de cadascun.
N'hi ha de diferents tipus, segons el peix que es vulgui pescar. "Allà agafen més peix i això els ajuda a què la facturació sigui positiva", afegeix Perelló.
La situació no sembla massa esperançadora per a aquest sector. Segons va manifestar el patró del Port de la Selva, abans de l'estiu la seva confraria va presentar a la direcció de Pesca una proposta que anomena "pla de sortida" i que, segons refereix, no demana cap tipus de despesa per part de l'administració.
Un "pla de sortida"
"Proposem poder sortir només tres dies de la setmana -i no cinc, com fan actualment, de dilluns a divendres- però escollir quins fer-ho en funció del temps, sobretot per les condicions meteorològiques tan específiques que té aquesta zona del Golf de Lleó" explica. Això implicaria passar de les 70 hores setmanals a fer-ne 54 i permetria, insisteix, un important estalvi energètic, amb una reducció d'entre un 30 i un 40% de les emissions de CO2.
A banda d'això, destaca que la mesura permetria una reducció de l'esforç pesquer i menys despesa en combustible, un dels principals maldecaps del sector pesquer de la zona -amb preus lleugerament per damunt dels de Barcelona o Tarragona-. Assegura que no han rebut resposta i que la situació, a la població, és crítica. "De les vuit embarcacions, ens en queden només cinc", insisteix. Una ha marxat a Itàlia i n'hi ha dues d'amarrades que no surten a pescar", diu. L'any que ve, afegeix, temen que en plegui una. "Tots han hagut de demanar crèdits ICO per poder fer front a la situació", afegeix Perelló.
Un altre dels problemes és la disminució del preu de compra del peix. "Per Nadal és més alt i ajuda una mica, però és complicat", remarquen tant Perelló com Abat, que asseguren que la despesa més important i feixuga per als pescadors segueix essent el combustible. Abat diu, a més, que aquest any a Llançà ja s'ha desballestat una embarcació, que s'ha acollit a la paralització definitiva i que ha estat acceptada pel Departament de Pesca.
Enfonsament voluntari
Fa uns quinze dies va sorprendre a alguns navegants veure l'embarcació remolcada, sense res, pròpiament el casc. El destí era la zona del Far de s'Arenella on des de l'Ajuntament del Port han confirmat que sembla que l'haurien enfonsat voluntàriament. En ocasions s'utilitza per refugi dels peixos o per a submarinistes.
