El Govern no estudia en cap cas suprimir els serveis que presten actualment els Consells Comarcals, si bé sí que es replanteja l'existència d'algun d'aquests ens, sobretot els que es troben englobats dins de l'àrea metropolitana de Barcelona. Així ho va explicar ahir la vicepresidenta Joana Ortega, qui va clausurar ahir el Fòrum Comarcal de l'ACM, i va apuntar que només hi ha d'haver "un únic ens supramunicipal" que concentri tots els serveis mancomunats. Per contra, Ortega va assenyalar que en els casos de zones on s'acumulen molts municipis amb pocs habitants s'han de potenciar aquests organs comarcals i dotar-los de més competències per poder assumir les tasques que els ajuntaments petits no poden afrontar.
La vicepresidenta va afirmar que ara mateix hi ha "algun consell de l'àmbit metropolità" que té molts nivells d'administració per sobre i que, per tant, "pot ser qüestionable". Aquesta situació només es dóna a Barcelona on, a banda dels consells comarcals i la Diputació, existeix l'organisme de l'Àrea Metropolitana de Barcelona que engloba la capital i 35 municipis més del seu entorn i presta serveis de mobilitat, medi ambient i habitatge, entre d'altres.
En el marc del debat que s'ha generat en les darreres setmanes sobre l'existència dels Consells Comarcals, Ortega també va criticar que fins ara aquestes entitats han estat eines "de contrapès polític i de distribució de recursos". En aquest sentit, va assenyalar que cal valorar la possibilitat que la gestió política dels consells comarcals es derivi a un consell d'alcaldes que "marqui les línies i els interessos dels municipis" i que, a partir d'aquí, les decisions les executi un "equip tècnic". Aquesta mesura es prendria per simplificar tràmits i reduir la burocràcia en un context econòmic d'ajustaments.
Segons dades facilitades per Ortega, actualment hi ha uns 3.000 treballadors als consells comarcals enfront de 1.000 consellers. "No hi pot haver més directors que dirigits", va manifestar durant el seu discurs. La consellera de Governació va assegurar que es pot fer "la mateixa feina d'una manera més eficient" i va reconèixer que en alguns casos les estructures polítiques superen les tècniques i que "això no pot ser". Durant el 2011, els consells comarcals van tenir un pressupost d'uns 580 milions d'euros, dels quals uns 43 milions es van destinar a pagar despeses de funcionament i també nòmines.
La vicepresidenta va defensar la reforma de les administracions locals perquè cal ser "més austers i eficients" i també va dir que molts països ja han pres iniciatives similars i, per tant, "cal evitar la temptació que ningú imposi la reforma des de fora". Segons Ortega, la situació actual és "insostenible i ineficient".
Pel que fa l'elaboració de la nova llei d'administracions locals, la vicepresidenta va explicar que s'ha creat una comissió tècnica per elaborar una diagnosi de la situació i que en tot moment el procés es farà de la mà del món local. "Ha de ser un procés dialogat i consensuat amb el món local i que tingui com a principi, màxima eficiència i mínima burocràcia", va afirmar.
A més, va recordar que una resolució del Parlament fixa finals del 2012 com a termini per tenir enllestit l'avantprojecte de la nova llei. La comissió tècnica ja hi està treballant i entregarà les seves conclusions al Govern abans de l'estiu. La vicepresidenta, però, va dir que no acceleraran els tràmits per complir els terminis i que, si cal, demanaran "les pròrrogues que calgui" per tal que la llei es faci "de manera consensuada".
Convidar a mancomunar
El Govern vol obrir també la porta a una unió voluntària dels municipis petits per tal que unifiquin serveis i estructura. És un altre dels punts que es debatrà durant la reestructuració de les administracions locals que el Govern afronta amb la Llei de Governs Locals. La vicepresidenta, Joana Ortega, va afirmar que les agrupacions voluntàries de municipis haurien de ser "una fórmula més estesa". En el mateix sentit, també va explicar que els ajuntaments tenen "l'obligació" de mancomunar serveis si volen ser més eficients.
Ortega ha abordat davant de tots els presidents de consells comarcals quines són les línies de treball que el Govern seguirà en els propers mesos en l'elaboració de la nova Llei de Governs Locals i Hisendes Locals, que haurà de reestructurar l'administració local del país i el seu finançament.
La voluntat del Govern és marcar de manera més clara les competències de cara organisme i el seu finançament, aprimar-ne les estructures i buscar noves fórmules tenint en compte la situació geogràfica i demogràfica de cada municipis. La vicepresidenta ha indicat que volen "obrir la porta" per tal que tots els municipis petits que ho desitgin es puguin unir en una agrupació de municipis. En tot cas, Ortega va remarcar que ha de ser una agrupació "voluntària" i en favor de prestar "millors serveis als ciutadans". Dues terceres parts dels pobles de Catalunya tenen menys de 2.000 habitants i, per això, el Govern vol facilitar aquestes unions voluntàries de pobles petits.
Girona va ser ahir l'escenari de la trobada del Fòrum Comarcal de l'ACM, que es va postular a favor de l'aprimament dels consells en aquells serveis on es detecti una duplicitat amb alguna altra administració, a augmentar-ne l'austeritat i la racionalitat; però es va oposar rotundament a "eliminar per eliminar alguns dels consells", ja que són "l'eix vertebrador" de molts pobles.
