La recent sentència de la secció quarta de l'Audiència de Girona que condemna a tres anys de presó i dos anys d'inhabilitació una mossa d'esquadra que hauria falsificat tres denúncies per revenja porta a col·lació la pregunta sobre quin és el futur per als agents que delinqueixen. En aquest cas concret, la resolució del tribunal dictaminada el 16 de febrer no és ferma perquè el lletrat Manel Mir, que representa els interessos de la condemnada, S.P.G., ha anunciat que la recorrerà.
Una lectura de la llei 10/1994, d'11 de juliol, de la policia de la Generalitat, evidencia que les sancions previstes en el règim disciplinari del cos només plantegen la separació del servei dels agents que hagin comès faltes molt greus en l'exercici de les seves funcions. Tanmateix, es pot evitar aquesta mesura si se suspèn de funcions l'agent, "per més d'un any i menys de sis". Així doncs, resulta tècnicament possible que un Mosso d'Esquadra condemnat per un delicte pugui seguir exercint, la qual cosa dóna lloc a una paradoxal situació en la qual un representat de les forces de seguretat que vetlla pel compliment de la llei, el manteniment de l'ordre públic i la seguretat ciutadana sigui algú que hagi vulnerat els principis que custodia i obliga els ciutadans a complir.
Que això es pugui produir es deu al fet que els agents que compleixen les penes imposades salden d'aquesta manera el seu deute amb la justícia -com qualsevol condemnat- i l'expulsió del cos, si aquesta no es preveu, representaria una doble càstig que vulneraria el principi de "non bis in idem", és a dir, no ser sancionat dues vegades pel mateix delicte.
La policia de la Generalitat ha evitat prounciar-se sobre la sort de la processada perquè considera que és un assumpte d'afers interns que de moment resta aturat a l'espera d'una sentència ferma. Ara bé, tenint en compte la naturalesa del cas i la llei de la policia de la Generalitat s'infereix que l'agent podria haver incorregut en una falta molt greu per "la falsificació, sostracció, simulació o destrucció de documents del servei sota custòdia pròpia o de qualsevol altre funcionari", com es llegeix en l'apartat R de l'article 68 de l'esmentada normativa.
Altres casos
Que l'expulsió del cos no és automàtica després de cometre actes delictius ho demostra també el recent indult del Govern espanyol als cinc mossos d'esquadra que van torturar un detingut a la comissaria de les Corts de Barcelona, el 2008. La condemna va ser ratificada pel Tribunal Suprem amb penes d'inhabilitació professional, presó i multa per delictes relacionats amb lesions, tortura, maltractaments i detenció il·legal. Els agents van arribar a col·locar una pistola a la boca del detingut per obligar-lo a confessar.
L'indult governamental va acompanyat de la commutació de les penes d'inhabilitació imposades per una única pena de dos anys de suspensió per exercir càrrec públic de manera que els cinc agents podran reingressar al servei públic, ja que també se'ls ha rebaixat la pena de presó a dos anys, que no hauran de complir per manca d'antecedents.
