"Pactar amb l'Estat espanyol no té cap sentit"

Sí, l'he pagat.

No foti.

Nosaltres participem en les jornades de protesta que es fan. No estem en contra dels peatges com a concepte, estem en contra que els catalans hagin de pagar amb els seus estalvis les infraestructures de Catalunya i amb els seus impostos les de la resta de l'Estat espanyol. Així que entenem que la gent estigui enfadada i ho manifesti amb una campanya com "No vull pagar".

Ja que és historiador: hem de témer l'aparició a Europa de governs totalitaris com als anys 30, atès que la situació és similar?

Sempre ens ha de fer molt respecte, això. Però afortunadament en molts aspectes estem molt lluny dels anys 30, per tant, no em sembla una amenaça imminent. Ara, també és cert que alguns llocs ho recorden una mica. L'Estat espanyol no és una excepció en aquest sentit, té una llarguíssima tradició de cops d'estat i de governs d'extrema dreta, i això continua essent perfectament vigent. Es nota, es nota.

Econòmicament no estem pitjor que el 29, quan inclús Marx es va arruinar? Em refereixo a Groucho.

Hi ha economies que estan molt millor ara que en aquells anys, si bé també és cert que en alguns països d'Europa occidental la crisi presenta uns símptomes esgarrifosos, i un dels llocs on més ho són és l'Estat espanyol i a Catalunya. Amb l'agreujant que la tendència és que les coses continuïn empitjorant malgrat els esforços extraordinaris que fa Catalunya. Sens dubte Catalunya és el país més auster del món: el que paga més impostos i el que menys prestacions i inversions rep. Ens mereixem un futur i un present molt millor i, per tant, hem de prendre les decisions que pertoquin.

Seguim amb la història: quin és el seu Rubicó?

Que la majoria de catalans prengui la decisió d'assumir les regnes del seu futur. De tenir les millors eines per afrontar els reptes. I les millors eines són les eines d'un estat. Tothom que ho ha provat li ha agradat. Seria una llàstima que ens privéssim a nosaltres mateixos d'un plaer universalment compartit.

Una frase històrica: el tripartit, més que un crim, va ser un error?

Va ser una forma de govern que va intentar dotar el país d'unes eines molt importants en camps com ensenyament, sanitat, polítiques d'immigració... També és evident que ja forma part de la història i en el futur haurem de prendre decisions que amb tota seguretat seran diferents.

Sembla que estan políticament més a prop de CiU que no de PSC o ICV. ERC ja no és d'esquerres?

ERC està al costat dels ciutadans de Catalunya, i vol que tinguin el futur que es mereixen, que fan un esforç enorme. Si en això hi ha algú que ens vol ajudar, nosaltres li donem la benvinguda i li agraïm l'ajut. A la vegada, també intentarem ajudar-los.

Si poguessin, eliminarien de les fotos antigues Carod Rovira, com alguna vegada es va fer en la història amb altres personatges?

Nosaltres no esborrem res de la història, ens agrada aprendre'n coses. La gent està preocupada pel futur del país, no pel seu passat recent.

Amb la història del pacte fiscal ens encaminem cap a un altre dels coitus interruptus habituals de la política catalana?

Pactar amb l'Estat espanyol no té cap sentit, perquè mai no ha complert cap dels pactes que ha realitzat. Si volgués complir, ja estaria complint els pactes vigents actualment, i no ho fa. L'Estat espanyol no mereix la confiança de ningú, ni de la UE ni de la Comissió Europea ni dels mercats ni dels inversors ni de les entitats financeres. Els catalans també han de deixar de confiar en un estat que sempre ha fet el possible per perjudiucar els interessos dels ciutadans de Catalunya.

Tenen ja un full de ruta per, arribat el cas, com accepataria la UE una Catalunya independent?

La majoria dels estats de la UE han assolit la seva independència al llarg del segle XX. O sigui que és una cosa habitual, normal. El que pretén Catalunya és afegir-se a la normalitat europea. A la normalitat que les nacions esdevenen estats. Com que ho han fet la majoria de membres de la UE, estem convençuts que aquesta també avalaria que Catalunya ho fes.

Vostè ha sigut diputat al parlament europeu.

Sí, i aquestes converses les hem tingut moltes vegades. Els meus companys de parlament acceptarien que els ciutadans decideixin democràticament el seu futur.

Joan Majó em va dir en una entrevista que és irresponsable pensar que sols en en sortiríem millor, i posava com exemple que a Europa té més pes Baviera que Àustria.

Estaria bé que Joan Majó li preguntés a Àustria si vol renunciar a la seva condició d'estat. I si no, li podríem preguntar a Dinamarca, a Suècia o a Holanda. Li asseguro que tots ells prefereixen continuar essent un estat... malgrat el pes de Baviera. I el normal és que els catalans vulguem el mateix que volen tots els altres. Dels vint estats amb un índex més alt de desenvolupament humà del món, setze són de la mida de Catalunya o més petits. Per tant, segur que no és un problema de dimensions. Si de cas, ens hauríem de preocupar de la mida d'altres coses...

Home...

Com per exemple de la mida de la corrupció política a l'Estat espanyol, de la seva crisi econòmica, de la mida del forat de Bankia o de la mida de la ineficàcia absoluta dels governs espanyols, tant si són del PP com si són del PSOE.

Alguns defensen que el Parlament declari unilateralment la independència, i a veure què.

Jo sóc partidari de la democràcia. Sens dubte que el Parlament és un òrgan democràtic i està legitimat per prendre decisions. Els catalans tenim el dret de de deicidir el que volem. I ho decidirem. I qualsevol persona demòcrata haurà de respectar el resultat d'aquesta voluntat democràtica.

I si no ho accepten?

Aleshores, en el marc de la UE, decidirem què ens pertoca. La UE és garant dels drets democràtics dels seus ciutadans.

Ja que xiular l'himne és un dret, acceptaria que algú xiulés Els Segadors?

Recordaria aquella bonica frase de Voltaire: "no estic d'acord amb res del que dius, però donaria la meva vida per garantir que ho puguis dir." Els Segadors s'han xiulat com al món s'han xiulat moltes coses, i no passa absolutament res. Els problemes importants són els econòmics, com que es destinin els nostres recursos a salvar bancs gestionats catastròficament per persones que ara intenten incendiar el futur dels ciutadans.

Si hagués de fer-ho, donaria suport a la candidatura de Madrid als Jocs Olímpics?

No. Jo estic encantat que tothom pugui complir les seves il·lusions... sempre que se les pugui pagar. I que tingui capacitat de fer-hi front, ja que de fer les coses malament ens han demostrat que en saben. Que el número dos del ministeri d'Hisenda sigui algú que ha amagat el dèficit de la comunitat de Madrid és molt mal exemple de cara al món. Els catalans no ens mereixem que el món cregui que nosaltres formem part del mateix paquet.

El governador de Florida s'excusava de no haver-se informat de quina és la feina del Rei. Per què no l'informa vostè?

Segur que ja es sap explicar ell sol. Faci el que faci, jo recordaria només el que va dir Joan Tardà: "el Rei cobra en un dia el que un mileurista en un any".