Una de les grans batalles que han hagut de lluitar durant aquest primer any de mandat alguns ajuntaments és fer front a la muntanya de factures que s'havien anat acumulant durant els darrers anys, la qual havia disparat l'endeutament dels consistoris per sobre del 100% en molts casos. La solució a la qual han hagut de recórrer molts ajuntaments és el Pla d'Ajust que va proposar l'Estat espanyol mitjançant un crèdit a tornar en un termini de 10 anys, tot i que no tots s'hi han pogut acollir. Concretament, són cinc els casos dels qui van veure la seva petició denegada. Anglès, les Planes d'Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Ogassa i Massanes tenen ara una segona oportunitat per presentar un nou pla, tot i que de moment el Ministeri d'Hisenda ja els ha començat a pagar les factures pendents. Si finalment la situació no prospera, la següent mesura ja és la retirada d'una part de l'aportació mensual que fa l'Estat als municipis, la qual cosa deixaria encara més minvada l'economia local.

A l'altra banda de la moneda hi ha els qui van rebre la llum verda pel seu pla d'ajust. Molts municipis, com Begur, Anglès, Besalú, Castellfollit de la Roca o Camprodon, van entrar el 2012 amb un endeutament per sobre del seu pressupost. Un dels casos dels qui van entrar de nou a l'Ajuntament i es van trobar la caixa buida és Ripoll. L'alcalde, Jordi Munell, explicava que "ens vam trobar això, la caixa buida i moltes factures per pagar. Un indicatiu és que hem hagut de demanar el pla del govern central per fer front al deute d'1,9 milions d'euros". Munell afirmava que "ens va sorprendre la situació econòmica que ens vam trobar, perquè quan vam entrar moltes de les partides del pressupost del 2011 ja estaven gastades". "El primer dia de ser aquí ja teníem molts proveïdors fent cua", assegurava. Tot això, segons el batlle, "a Ripoll s'havia fet molta inversió i aquesta s'ha de pagar. El pressupost estava ben estructurat, però molt del deute d'inversions anava lligat a subvencions que venien de fora i que no han arribat", lamentava.

Un altre dels casos en els quals el nou equip de govern va arribar per trobar-se una tresoreria ferida de mort és el de Blanes. "Érem conscients del que ens trobaríem. Sabíem el deute. L'única queixa que podem tenir és que hi ha alguna mesura d'austeritat que s'havia d'haver pres abans", explicava l'alcalde, Josep Marigó, que afegia que "ha estat un any molt dur, amb tots els esforços dirigits a reprendre tota l'economia local, i s'hi ha de sumar el Dragon Khan de decisions de la Generalitat i l'Estat que ens afecten setmanalment als ajuntaments". Tot i això, Marigó va apuntar que es pot treure una nota positiva, com "la corresponsabilització del problema econòmic que tenim. Hi ha grups que estan veient el problema que hi ha i donen un cop de mà". Aquesta setmana Blanes ha aprovat el pressupost per al 2012 amb el suport de CiU.

L'equip de govern de Tossa també és un dels que després de les eleccions municipals del maig de 2011 va arribar per trobar-se una situació econòmica delicada. L'alcaldessa, Gisela Saladich, va criticar que "ens vam trobar un ajuntament arruïnat i costa molt aixecar-ho. No tinc queixes personals, la feina és molt agraïda i on no arriben els diners i intentem arribar amb la imaginació". Tot i això, va lamentar que "l'oposició és molt cafre. Hem intentat l'entesa però no estan per sortir de la crisi". Com a via de sortida, l'alcadessa va apuntar que "s'ha entès que fas les coses ben fetes o no hi ha alternatives. Hem de fer el màxim d'esforços per no gastar i donar els serveis igualment".

Salt també és un altre dels municipis que s'ha hagut d'acollir al pla d'ajustament per fer front a les factures pendents amb els proveïdors, que ascendien a 4,3 milions d'euros. L'alcalde, Jaume Torramadé, va afirmar que "vam baixar el capítol de despeses al pressupost i aquest s'ha reduït un 16%. Amb això ja no ens van demanar res més pel pla d'ajust", i va afegir que "ara hem d'assentar les bases perquè a mitjà termini Salt estigui molt millor del que està ara".