La falta d'oportunitats ha disparat l'emigració, però el perfil de l'emigrant no és homogeni. El responsable de la Càtedra d'Immigració de la UdG, Ferran Camas, ha detectat que bona part de les persones de nacionalitat espanyola que han emigrat en els darers mesos van obtenir la nacionalitat fa pocs anys. Camas considera normal" que el moviment migratori es produeixi "entre gent que ja ha marxat d'algun altre lloc perquè potser no estan tan arrelats". El també professor de Dret del Treball recorda que "és cert que marxa gent jove, però no són tants els autòctons com els estrangers nacionalitzats espanyols".

En tots els casos, la necessitat ha afavorit que marxin cada dia més persones. El responsable de la Càtedra d'Immigració, Ferran Camas, assegura que "si no tenen feina se'n van cap a altres països i entre les persones estrangeres que tenen la residència permanent, s'ha vist un fluxe cap a Europa". Camas recorda que les persones que tenen la nacionalitat espanyola tenen menys diifcultats per desplçar-se per Europa i això els ajuda a decidir-se. A més també recorda que en molts casos, no tenen una xarxa familiar que els pugui donar suport mentre no troben feina i s'han "de buscar la vida".

Camas va detectar aquesta dada quan el 2011 Anglaterra va anunciar que el contingent més gran de persones que s'havien donat d'alta a la seguretat social britànica eren espanyols. "Vaig veure que la nacionalitat era espanyola, però si es mirava al detall l'estadística molts són estrangers".

Camas vol trencar el mite que són els joves gironins els que estan marxant. "Un 30% de la gent és autòctona però és molt més el nombre de gent d'origen estranger que marxa", va remarcar. Tanmateix, el professor també assenyala que la majoria dels que marxen entre els autòctons són el perfil d'un home d'entre 25 i 39 anys, ben qualificat professionalment.

Cada any són més els gironins que van a buscar a fora el que no troben a casa, i la xifra ja s'aproxima a les 14.000 persones, o el que és el mateix, un creixement del 26% respecte a les dades de l'1 de gener del 2009. El creixement ?anual des de llavors s'ha mantingut en un 10%, incrementant lleugerament cada 12 mesos. L'augment registrat a l'inici d'aquest any és d'un 11%, passant de 12.456 a 13.826 gironins que se n'han anat a viure a l'estranger.

Un 64% dels gironins residents a l'estranger es desplaça dins el continent europeu, i gairebé la meitat d'aquests (4.038 persones, un 45% dels gironins a Europa) només ha hagut de creuar una frontera, establint el seu lloc de residència a França. El podi europeu el completen aquells qui han anat a viure a Alemanya, superant el miler de persones, i els que van creuar el canal de la Mànega per instal·lar-se al Regne Unit, arribant gairebé a les 700 persones.

Per continents, la segona opció més atractiva per als gironins sembla que és la de creuar l'Atlàntic. En total, són 4.486 els qui resideixen en algun país de Nord, Sud o Centreamèrica, cosa que representa un 32% del total de residents provinents de la província de Girona a l'estranger. Tot i que el predomini no és tan evident com en l'àmbit europeu, el país més escollit per aquells qui emigren és Argentina, que acumula gairebé un 25% dels gironins als continents americans. A la resta de països, les xifres estan més equilibrades. Destaquen, per exemple, els 463 gironins a Estats Units, els 431 a Mèxic o els 366 al Brasil. Pel que fa als percentatges, Canadà és el país que creix més, amb un augment del 20,97%.

En el conjunt de la demarcació continuen sent els homes els que més marxen, en gran mesura pel nombre de ciutadans d'origen estranger que, o bé tornen al seu país de procedència, o segueixen el seu camí cap a Europa en busca d'un futur millor. Però si s'analitza els detalls, les xifres dels ciutadans nascuts a Girona revelen un fenomen nou: mentre el 2010 van marxar 86 homes d'entre 25 i 40 anys, el nombre de dones de la mateixa edat va superar el centenar fa dos anys.