Un grup d'experts -picapedrers, historiadors, escultors i aparelladors- han vinculat l'origen del claustre de Palamós amb restes romàniques de la Catedral Vella a la ciutat de Salamanca, en un treball d'investigació que estan realitzant. L'estudi, al capdavant del qual hi ha l'aparellador i historiador Jesús Maldonado, suggereix que el claustre de Palamós, una recreació historicista -segons un informe de la Generalitat-, pogués haver-se entramat amb elements d'un altre existent a la Catedral Vella, que es va reformar al segle XVIII pels danys soferts arran del terratrèmol de Lisboa l'any 1755.

L'arcada de Palamós, en una finca privada del municipi, va veure la llum pública a principis de juny, després de les indagacions del professor d'Història de l'Art Gerardo Boto, tot i que, dos mesos després, un estudi de la Generalitat va determinar que és una recreació historicista construïda en el primer terç del segle XX, i no un claustre romànic del XII. Tot i això, en aquest estudi es va concretar que la pedra amb la qual estaven construïts els arcs, les columnes i les bases era sorrenca de Villamayor, un municipi pròxim a Salamanca d'on ha sortit la major part dels carreus amb els quals s'han construït els monuments salmantins. "Es van carregar el claustre romànic de la Catedral Vella desmuntant les arcades exteriors amb sòcol, bases, fustes, capitells, xambranes, cornises i escuts", insisteix Jesús Maldonado, qui també ha treballat en la restauració d'edificis emblemàtics de Salamanca com el Clero o la façana històrica de la Universitat. L'investigador s'ha preguntat pel destí "de les arcades desmuntades en el claustre romànic de la Catedral Vella", i ha respost que, "o bé s'han destruït, o s'han utilitzat com a objecte de venda, pel que podrien estar a Palamós".

La investigació dels experts salmantins va vincular en un principi la troballa de Palamós a dos claustres romànics dels que amb prou feines queden sis arcades i que encara es mantenen en peu a Salamanca: el del convent de la Nostra Senyora de la Vega i el de l'antiga seu. Tots dos van ser desmuntats i substituïts a la segona meitat del segle XVIII amb la participació d'arquitectes com els García de Quiñones, "apassionats pel furor barroc que destruïa l'art medieval desordenat, com definien, i que havien heretat", segons el tècnic Jesús Maldonado. Després de diverses comprovacions s'ha descartat l'opció del convent de la Nostra Senyora de la Vega, per una diferència de mesures dels capitells i les bases d'aquest claustre amb els de Palamós. El professor d'Història de l'Art de la Universitat de Girona, Gerardo Boto, considerat un dels estudiosos del romànic castellà, sempre ha mantingut que l'origen dels capitells del claustre de Palamós podria ser alguna de les esglésies o monestirs de Castella i Lleó. Boto, després de veure la construcció, va basar la seva teoria d'autenticitat en el desgast de la pedra i, sobretot en un emblema heràldic en forma de fortalesa que representa la corona de Castella.