Ustec·STEs ha doblat la xifra de mestres i professors gironins sense feina aquest curs, augmentant fins a 559 els 246 quantificats pels serveis territorials del Departament d'Ensenyament. El sindicat també ha criticat que més de 400 docents tinguin contractes laborals per a un terç de la jornada i un sou de 500 euros mensuals -amb dret a una prestació d'atur de 300 o 350-, uns diners que es veuen minvats pel cost dels desplaçaments i els àpats ja que sovint treballen en diferents centres.

La retallada de professorat calculada per Ustec·STEs n'atribueix 236 a Infantil i Primària -enfront dels 147 d'Ensenyament- i 100 a Secundària -un més que les dades oficials-. El sindicat hi afegeix una reducció de 17 treballadors en diferents àrees dels Serveis Educatius i 206 professors menys que "no s'han contractat per cobrir els més de 3.000 alumnes nous". Així ho va concretar el portaveu d'Ustec·STEs Xavier Díez, qui va remarcar que 1 de cada 12 professors que el curs passat tenien feina (el 8,2%) ara no la tenen i que la situació encara és més greu per a interins i substituts, "el més fràgil de tot el personal", assegurant que no treballen 1 de cada 5 dels que ho feien. Entre el col·lectiu de treballadors retallats, el sindicat hi va incloure les vetlladores -que atén l'alumnat amb necessitats educatives especials molt greus- i el personal administratiu.

A la pèrdua de llocs de treball, el sindicat hi suma un altre greuge motivat per l'estalvi econòmic: la multiplicitat de tipus de contracte, passant de tres opcions possibles fins fa tres anys -jornada sencera, mitja i d'un 66%- a deu que van del 33 al 86% de la jornada. En la seva opinió, aquest fet ha generat "confusió, empitjorament de condicions laborals, conflictes i greus problemes organitza?tius en els centres"; agreujat, van dir, pel retard en la cobertura de baixes ordenat pel ministre d'Educació José Ignacio Wert.

Xavier Díez va lamentar que hi hagi "interins i substituts sense feina mentre els seus companys estan desbordats" i va denunciar que "el sector social i educatiu més feble serà el més perjudicat", defensant com a "alternativa" d'estalvi "retallar el concert als centres que discriminen per sexe". Un altre portaveu sindical i president de la Junta de personal docent no universitari de Girona, Francesc Saló, va completar l'anàlisi explicant que "el 99% de les jornades senceres són amb el 86% del sou i sense cobrar l'estiu".

Els representants d'Ustec·STEs es van mostrar preocupats per com s'atendran les necessitats "sense recursos", en un curs amb més alumnes a les aules i a l'expectativa de com es concretarà la matriculació tardana, i van afirmar que al cap d'una setmana de l'inici del curs "ja hi ha denúncies per assetjament laboral contra les direccions dels centres".

Xavier Díez va afirmar que "les retallades són ideològiques" i, en nom del sindicat, va exigir tant a la consellera Irene Rigau com al seu director territorial "a trencar amb el Ministeri, la desobediència és una exigència davant decrets lleis injustos". Per argumentar aquesta petició, el sindicat va qualificar d'"absurd, immoral i antieconòmic mantenir professorat sense feina mentre existeix un evident dèficit de professorat a les plantilles" i va demanar a Albert Bayot que "contracti els centenars d'interins sense feina".

"Preus abusius" als menjadors

Ustec·STEs va demanar a Ensenyament que doni el servei de menjador a empreses públiques, per considerar que té "preus abusius fruit dels amplis beneficis de les empreses que els gestionen". El sindicat va donar suport a les associacions de mares i pares d'alumnes gironines que reclamen assumir els menjadors i va alertar que "hi ha nens que van mal alimentats" a l'escola, alguns dels quals sense esmorzar.

Encara sobre el preu dels menjadors, Ustec·STEs va dir que el seu cost provoca absentisme escolar a les tardes, sobretot en determinats centres de poblacions com Castelló d'Empúries, Lloret de Mar, Roses o Maçanet de la Selva; en opinió del sindicat, la jornada intensiva pot ser un mecanisme per aturar aquest fet.