Els ornitòlegs del Grup de Natura Sterna de la Vall d'Aro han detectat aquest mes que les parelles de ducs situades al litoral ja mostren comportaments d'aparellament molt actius. El seu president, Jaume Ramot, ha explicat que malgrat que el duc és una au molt primerenca en niar, "aquest any sembla que va molt aviat". Segons Ramot, les temperatures benignes han avançat el procés al voltant d'un mes, ja que normalment es produeix a finals de gener o principis de febrer. Sterna controla 10 parelles de ducs al Baix Empordà, cinc de les quals són a la Vall d'Aro i la resta repartides per les Gavarres, a Fitor o Calonge.

Ramot comenta que, d'acord amb els estudis realitzats els darrers 15 anys, aquesta conducta primerenca respon a la climatologia suau que hi ha hagut en les primeres setmanes d'hivern, de manera que el duc, juntament amb d'altres especies d'ocells, han avançat la seva època reproductora. En tot cas, el president de Sterna puntualitza que "aquesta dada no seria remarcable si no fos pel perill que suposaria un canvi brusc de temperatures, o per l'aparició de fenòmens climatològics adversos i anòmals en aquestes zones d'hiverns relativament suaus".

Així, recorda que l'extraordinària nevada del març del 2010 va provocar inanició en els polls d'algunes parelles, que aquell any també havien niat molt aviat. En aquell episodi, la neu va cobrir el territori de tal manera que els adults no van aconseguir caçar les suficients preses per alimentar els polls.

Ramot explica que perquè el duc iniciï l'aparellament i la posta tan aviat rau en el temps que la femella triga a pondre i incubar els ous (fins a 40 o 50 dies entre la còpula, la posta i la incubació.) El naixement dels polls del duc ha de coincidir amb el moment en què les cries de la resta d'animals també hagin niat ja que seran les seves preses i, així, als polls del duc no els faltarà aliment per créixer i desenvolupar-se fins a la mida adulta.

El duc és una au molt grossa, de fet és el rapinyaire nocturn més gros d'Europa, i a terres gironines mostra un lleuger estat de recuperació gràcies a la seva protecció com a espècie sensible dins els convenis de protecció de la fauna salvatge. El seguiment de Sterna dels deu nius a la zona i amb més de 50 polls anellats des de 1999, posa de manifest que els principals factors de risc d'aquests ocells són la mort per atropellament a les carreteres, la col·lisió o electrocució en cables elèctrics, i la destrucció o les molèsties en el seu hàbitat.

Així mateix, Ramot apunta que amb els estudis del Grup de Natura Sterna s'han posat de manifest mancances importants en els estudis d'impacte ambiental de les infraestructures viàries i la gestió de les zones d'escalada.

També han detectat transformadors de llum amb uns cablejats molt antics, que han provocat la mort d'un nombre important d'exemplars. Malgrat haver demanat solucions a les adminstracions, Ramot assegura que les respostes han estat "escasses o nul·les".